Càndida Jiménez es va jubilar als 63 anys obligada per una malaltia que li impedia continuar treballant. No va ser una decisió voluntària ni estratègica, sinó una sortida forçosa després de més de quatre dècades cotitzant al sistema. Tot i així, la seva jubilació anticipada li ha suposat una penalització del 13% en la seva pensió, una retallada que arrossegarà de per vida. Ha treballat més de 40 anys i tot i així l'han penalitzat.

La situació de Càndida reflecteix una de les grans contradiccions del sistema de pensions. Després d'una llarga carrera laboral, esperava una jubilació digna que li permetés viure amb tranquil·litat. Tanmateix, l'aplicació dels coeficients reductors per avançar la jubilació ha reduït de forma permanent els seus ingressos mensuals, afectant directament la seva estabilitat econòmica i la seva capacitat per afrontar despeses bàsiques.

Una jubilació forçada, no voluntària

Càndida explica que no va tenir marge de tria. El seu estat de salut va empitjorar fins al punt de no poder continuar exercint la seva feina amb normalitat. No es va jubilar perquè volgués, ho va fer perquè no podia més. Malgrat això, la normativa no distingeix amb claredat entre els qui es jubilen anticipadament per voluntat pròpia i els qui ho fan per una malaltia que limita la seva capacitat laboral.

Després de més de 40 anys cotitzats, la penalització del 13% li resulta incomprensible. I el pitjor és que aquesta retallada no és temporal, sinó permanent, cosa que implica milers d'euros menys al llarg de tota la seva jubilació. Una situació que, en el seu cas, ha reduït dràsticament el seu marge econòmic mes a mes.

L'impacte econòmic d'una retallada permanent

La penalització ha tingut conseqüències directes en el seu dia a dia. Amb una pensió més baixa de la prevista, Càndida ha hagut d'ajustar despeses, renunciar a certes necessitats i viure amb una constant preocupació econòmica. Aquest tipus de casos ha reobert el debat sobre l'equitat del sistema. Experts i associacions de pensionistes qüestionen que s'apliquin retallades tan severes a persones amb carreres llargues de cotització que es veuen obligades a jubilar-se abans per motius de salut. Consideren que el sistema no té prou en compte aquestes situacions i castiga doblement els qui ja estan en una posició vulnerable.

Càndida insisteix que no demana privilegis, sinó justícia. Per a ella, la retallada del 13% no és un simple ajust tècnic, sinó una decisió que ha condicionat el seu futur econòmic de manera irreversible. Així doncs, el seu cas posa sobre la taula una realitat incòmoda com ho és jubilar-se abans per malaltia, fins i tot després de més de 40 anys cotitzats, pot suposar una penalització de per vida que destrueix la capacitat financera de molts pensionistes i deixa al descobert les escletxes del sistema actual.