Caminar està bé, però els jubilats haurien d'entrenar també com girar sense perdre estabilitat

Caminar és una de les millors activitats que pot mantenir una persona jubilada, però no hauria de ser l'únic exercici. En la vida diària no només avancem en línia recta: també girem per entrar en una habitació, canviem de direcció al carrer, ens girem en espais petits i reaccionem quan algú es creua. Precisament aquests moviments poden convertir-se en un punt feble si no s'entrenen.

Amb l'edat poden aparèixer canvis en la força, l'equilibri i la velocitat de reacció. Això no significa que perdre estabilitat sigui inevitable, però sí que convé treballar moviments més complets. Un passeig diari millora la resistència i manté actiu el cos, encara que no reprodueix totes les situacions que poden provocar una pèrdua d'equilibri.

Girar també forma part de l'entrenament diari

Un exercici senzill consisteix a caminar uns metres i realitzar girs amplis i controlats cap a ambdós costats. També es pot practicar un recorregut en forma de vuit, canviar de direcció entre dos punts o caminar lateralment uns passos abans de tornar a avançar.

Jubilado. EP
Jubilado. EP

La clau està en fer-ho a poc a poc al principi. Els peus han d'acompanyar el cos durant el gir, evitant rotacions brusques sobre una sola cama. Si hi ha inseguretat, pot practicar-se prop d'una paret, un taulell estable o amb supervisió professional.

L'objectiu és conservar autonomia, no fer moviments difícils

Aquest tipus d'exercici té una aplicació molt concreta. Girar-se per asseure's, esquivar un obstacle, moure's per una cuina estreta o girar-se al bany són accions quotidianes que requereixen coordinació i estabilitat. També ajuden altres moviments funcionals com pujar un esglaó baix, aixecar-se i asseure's d'una cadira, elevar els talons o transportar un objecte lleuger d'una habitació a una altra. L'objectiu no és entrenar com un esportista, sinó mantenir les capacitats necessàries per desenvolupar-se amb seguretat. Caminar continua sent una excel·lent base i hauria de mantenir-se sempre que sigui possible. No obstant això, combinar-ho amb una mica de força, mobilitat i equilibri ofereix un entrenament molt més complet.

En persones amb antecedents de caigudes, problemes articulars, marejos o malalties cardiovasculars convé adaptar els exercicis i consultar amb un professional sanitari o fisioterapeuta. Per a la resta, introduir petits canvis de direcció durant la rutina pot ser suficient per començar. Perquè envellir bé no consisteix únicament a poder caminar molts minuts, sinó també a conservar la capacitat de frenar, girar i canviar de direcció amb confiança.