Berto Romero ha parlat en diverses ocasions de la relació que manté amb els diners i de com l'educació rebuda a casa continua condicionant les seves decisions econòmiques. Fill d'una família humil, va créixer amb una idea molt concreta: no gastar allò que encara no es té. Aquesta filosofia continua present dècades després. "Jo ho pago tot al comptat", ha explicat en recordar un ensenyament que va rebre directament dels seus pares.
El seu pare, Juan, va treballar des de molt jove i va acabar a les mines de sal i potassa de Cardona. La seva mare, Carmen, era mestressa de casa i també cosia per aconseguir ingressos addicionals. En aquell entorn, comprar a crèdit no formava part de la manera d'entendre les finances familiars. "No gastis abans de tenir", era un dels consells que Romero escoltava a casa i que va acabar incorporant a la seva pròpia vida adulta.
Res de crèdits ni pagaments a terminis
La norma familiar era bastant senzilla: si no hi havia prou diners, calia esperar. Romero ha explicat que els seus pares rebutjaven els crèdits i els pagaments ajornats, fins i tot quan això significava renunciar temporalment a determinades compres. L'humorista ha mantingut aquesta prudència malgrat haver assolit una situació econòmica molt diferent gràcies a la seva carrera en televisió, ràdio, cinema i espectacles.
De fet, durant anys va continuar vivint de lloguer fins i tot després d'assolir una posició professional consolidada. En una entrevista amb El País Semanal va explicar que a la seva família li havien inculcat que havia de comprar un habitatge únicament quan disposés de tots els diners necessaris. També es va definir com algú amb un "fre de mà posat" respecte a la despesa i poc interessat en els luxes associats a la fama.
Guanyar més no va canviar la seva manera de gastar
Aquesta relació amb els diners està molt lligada als seus orígens. Romero ha explicat que quan era nen no sempre podia permetre's activitats com els viatges de fi de curs. L'austeritat no apareixia com una elecció estètica, sinó com una conseqüència directa dels recursos disponibles a casa. Amb els anys, aquella necessitat va acabar transformant-se en una manera bastant rígida d'administrar els seus ingressos.
L'èxit professional li ha permès viure amb molta més tranquil·litat, però no ha esborrat aquelles regles familiars. Romero evita presentar-se com un expert financer i tampoc parla de grans estratègies d'inversió. El seu mètode és molt més elemental: gastar quan pot pagar-ho. La frase "jo ho pago tot a tocateja" resumeix així una educació econòmica heretada dels seus pares que ha sobreviscut fins i tot després que la seva situació financera canviés per complet.