La manera en què es construeixen les ciutats està canviant ràpidament i Barcelona no serà una excepció. Els plans urbanístics i les estratègies europees de sostenibilitat apunten a una transformació profunda del model d'habitatge i dels edificis en les pròximes dècades. Per a 2050, l'arquitectura de la ciutat estarà marcada per un objectiu que passa per reduir al màxim les emissions i convertir els edificis en estructures capaces de produir energia i millorar la qualitat de l'aire.
Segons les previsions urbanístiques de l'àrea metropolitana, la ciutat podria incorporar fins a 262.000 nous habitatges en les pròximes dècades. Però la transformació no es limitarà únicament a nous barris. Gran part del canvi es produirà en els edificis que ja existeixen, adaptant-los a un model molt més eficient des del punt de vista energètic i ambiental.
Edificis que generen energia i actuen com a pulmons urbans
Un dels pilars de l'arquitectura del futur serà la descarbonització del parc edificat, una meta impulsada per les polítiques climàtiques de la Unió Europea. Els nous edificis estaran dissenyats per funcionar amb emissions pràcticament nul·les, utilitzant sistemes d'energia renovable integrats en la seva pròpia estructura. Això inclourà tecnologies com panells solars integrats en les façanes o en els vidres dels edificis, sistemes d'emmagatzematge energètic i solucions que permetin compartir electricitat entre habitatges propers. La idea és que els edificis no només consumeixin energia, sinó que també la produeixin.
Un altre element cada vegada més present serà la integració de la natura en l'arquitectura. Les façanes vegetals i els jardins verticals actuaran com a autèntics filtres naturals que ajuden a millorar la qualitat de l'aire i a reduir la calor a les ciutats. Per això, molts experts ja parlen d'edificis que funcionaran com a “pulmons urbans”.
Rehabilitació i intel·ligència artificial en els habitatges
Tot i que es construiran nous habitatges, la gran transformació es produirà en els edificis actuals. Es calcula que al voltant del 80% dels immobles que existeixen avui seguiran dempeus el 2050, per la qual cosa la clau serà rehabilitar-los per adaptar-los als nous estàndards energètics. Les reformes inclouran millores en aïllament tèrmic, sistemes de climatització més eficients i la incorporació de tecnologies intel·ligents. Els habitatges estaran cada vegada més connectats i podran utilitzar sistemes d'intel·ligència artificial per optimitzar el consum d'aigua i energia en funció de les condicions climàtiques o dels hàbits dels residents.
Al mateix temps, el model urbà tendirà cap a l'anomenada ciutat de 15 minuts, on els serveis bàsics es troben a prop de casa i es redueixen els desplaçaments diaris. Els edificis combinaran usos residencials, comercials i socials per crear barris més compactes i sostenibles. Així doncs, la Barcelona de 2050 podria estar formada per edificis molt més eficients, connectats i verds, capaços no només d'allotjar habitatges, sinó també de generar energia, reduir la contaminació i adaptar-se automàticament a l'entorn urbà. Una transformació que canviarà profundament la manera de viure a la ciutat.