Alejandro Balde recorda que, quan era petit, va voler jugar a futbol en un parc amb el seu germà i altres nens els van rebutjar pel color de la seva pell. Ho va explicar en una entrevista amb GQ: “Les seves famílies no els deixaven jugar amb negres”. Aquella resposta va convertir un moment quotidià de la seva infància en una experiència de discriminació que encara podia relatar anys després.
En aquest sentit, el seu testimoni no es limita al que va viure personalment. També va explicar que els seus pares havien trobat dificultats per aconseguir feina per ser negres i que al seu germà li havien demanat la documentació sense una raó que ell pogués comprendre. Eren situacions que afectaven diferents membres de la família i que acabaven formant part de la seva vida diària.
Un rebuig que arribava a través d'altres nens
El record del parc té un detall especialment significatiu: els qui els negaven participar eren altres menors, però atribuïen aquesta prohibició a les seves famílies. Balde i el seu germà només volien compartir un partit. No obstant això, abans de començar a jugar, es van trobar amb una condició que res tenia a veure amb la pilota, les regles o l'amistat. El seu color de pell bastava perquè algú decidís deixar-los fora.
D'aquesta manera, l'anècdota permet entendre com la discriminació pot aparèixer en espais on un nen espera sentir-se lliure. Un parc és també un lloc per conèixer gent, fer amics i compartir una tarda. Quedar exclòs introdueix una diferència imposada en una cosa tan senzilla com acostar-se a jugar. En el relat de Balde, aquesta barrera era present molt abans que el seu nom fos conegut pels aficionats.
La família i el vincle amb els seus orígens
El futbolista també va recordar els esforços dels seus pares per acompanyar-lo durant els seus primers anys. La seva mare el portava als partits en metro, mentre el seu pare treballava i disposava del cotxe. A més, va explicar que havia tornat al seu col·legi de Primària perquè considerava important que els nens veiessin algú sortit del seu mateix entorn que havia arribat al Barça i a la selecció espanyola.
Així doncs, la seva història conserva dos records d'aquella infància: el rebuig que va patir i l'acompanyament de la seva família. Parlar de tots dos permet conèixer una part de la seva vida que queda fora dels partits. En explicar el que va passar al parc, Balde posa paraules a una exclusió concreta, viscuda al costat del seu germà, que el pas dels anys i el reconeixement professional no han esborrat de la seva memòria.