Milers de persones a Espanya s'emporten cada any un ensurt important quan fan la declaració de la renda després d'haver estat a l'atur. No és un error d'Hisenda ni un canvi de criteri fiscal d'última hora. La realitat és molt més senzilla: el SEPE reté molt poc IRPF en les prestacions per desocupació, i això acaba passant factura mesos després si no es fa un ajustament a temps.
Durant els mesos en què una persona cobra l'atur, el Servei Públic d'Ocupació Estatal aplica retencions mínimes, fins i tot en prestacions que superen els 900 o 1.000 euros mensuals. Això provoca que el beneficiari no estigui pagant impostos de forma regular, acumulant un deute fiscal que Hisenda ajusta de cop quan arriba la campanya de la renda. El resultat sol ser de declaracions negatives de 300, 600 o fins i tot més de 1.000 euros.
L'error més comú en cobrar l'atur
El problema s'agreuja especialment quan el desocupat ha tingut dos pagadors en el mateix any, cosa molt habitual: primer l'empresa i després el SEPE. En aquests casos, el límit per estar obligat a declarar és més baix i l'impacte de l'ajust fiscal és més gran. Moltes persones creuen que, en cobrar menys que quan treballaven, no tindran problemes, però passa just el contrari, acaben pagant molt més.
I és que l'atur sí que tributa com a rendiment del treball, igual que un salari. La diferència rau en les retencions. Mentre una empresa sol ajustar l'IRPF a la situació personal del treballador, el SEPE aplica un criteri molt conservador que deixa gairebé tota la càrrega fiscal pendent per al final de l'exercici. El que molts desconeixen és que existeix una solució senzilla com sol·licitar una retenció voluntària més alta al SEPE. El beneficiari pot demanar que se li apliqui un percentatge més alt d'IRPF cada mes, de manera similar a una nòmina normal.
A qui afecta més i per què convé fer-ho
Aquest tràmit es pot fer per la seu electrònica del SEPE, per telèfon o de manera presencial amb cita prèvia. No implica pagar més impostos, sinó repartir-los millor al llarg de l'any, evitant sobresalts posteriors.
Aquest ajust és especialment recomanable per a aquells que cobren prestacions mitjanes o altes, per als que han treballat part de l'any i per als qui prefereixen estabilitat financera. Els assessors fiscals ho adverteixen cada campanya: no fer aquest canvi és una de les principals causes de declaracions negatives entre els aturats.
D'aquesta manera, una gestió senzilla durant el cobrament de l'atur pot marcar la diferència entre una renda tranquil·la o un pagament inesperat de centenars d'euros. Conèixer-ho i actuar a temps és clau.