Molts jubilats tenen una pensió ajustada, despeses creixents i molt poc marge per a imprevistos. No obstant això, hi ha un factor del qual sovint es parla menys i que pot desestabilitzar completament la seva economia: ajudar massa els fills. Els assessors fiscals i patrimonials adverteixen que molts grans arriben pitjor a final de mes no només pel cost de la vida, sinó perquè han convertit la seva pensió o els seus estalvis en una xarxa de rescat familiar permanent.
I és que ajudar un fill en un moment difícil pot ser comprensible. El problema apareix quan aquesta ajuda es torna massa habitual, quan es paguen deutes aliens, es cobreixen hipoteques, s'entreguen estalvis sense control o es comprometen béns propis per solucionar problemes que no són del jubilat. En aquests casos, la solidaritat familiar pot acabar posant en risc l'estabilitat econòmica de qui ja no té capacitat fàcil per recuperar ingressos.
Ajudar no ha de significar quedar-se sense coixí
La realitat és que molts pensionistes entreguen diners als seus fills pensant que serà una cosa puntual. Però si la situació es repeteix, l'impacte pot ser enorme. Pagar rebuts, lloguers, préstecs o targetes de crèdit dels fills pot deixar el jubilat sense liquiditat per a despeses bàsiques, revisions mèdiques, reparacions de l'habitatge o futures necessitats de dependència.
D'aquesta manera, els assessors recomanen posar límits. No es tracta de deixar d'ajudar, sinó de no fer-ho a costa de perdre la pròpia seguretat. Abans d'entregar diners, convé calcular quant es necessita per viure, quin fons d'emergència s'ha de conservar i quines conseqüències fiscals o patrimonials pot tenir l'operació. També cal anar amb molt de compte amb traspassar béns en vida. Donar l'habitatge als fills per estalviar impostos de successions pot semblar una bona idea, però molts fiscalistes recorden que pot sortir més car i deixar el jubilat sense marge de decisió sobre el seu propi patrimoni.
Els fills adults també han de contribuir
Un altre punt delicat està en la convivència. Si un fill adult viu a casa dels seus pares i té ingressos, els experts recorden que hauria de contribuir a les despeses de la llar. L'ajuda familiar no hauria de convertir-se en una obligació silenciosa que asfixia qui ja ha treballat tota la vida.
Així doncs, molts jubilats no arriben a final de mes perquè sostenen econòmicament fills que també haurien d'assumir responsabilitats. Ajudar pot ser un gest necessari i humà, però fer-ho sense límits pot deixar el pensionista sense estalvis, sense habitatge protegit i sense capacitat per afrontar la seva pròpia vellesa.