Ariadna Oltra ha parlat amb molta sinceritat de com la maternitat va desmuntar moltes de les idees que tenia sobre si mateixa. La periodista va explicar a Al cotxe, de 3Cat, que l'arribada del seu primer fill va ser molt més dura del que havia imaginat i que aquella experiència la va obligar a revisar la seva manera d'entendre el control, l'organització i l'exigència personal. "Quan va néixer el meu primer fill ho vaig passar molt malament. La maternitat és una cura d'humilitat", va reconèixer.
Oltra ha explicat també que abans de ser mare se sentia capaç d'arribar a tot. Treballava molt, organitzava la seva vida amb precisió i tenia la sensació que, amb prou esforç, qualsevol problema podia resoldre's. El naixement dels seus fills va trencar aquesta lògica. De sobte van aparèixer el cansament extrem, els canvis físics, la falta de son i una logística diària impossible de controlar del tot.
La maternitat li va desmuntar la idea de poder amb tot
En una entrevista posterior, la periodista va explicar que la maternitat la "va situar al seu lloc" i la va obligar a acceptar que no sempre podia rendir al màxim en totes les facetes alhora. Després del naixement del primer fill ja va sentir aquest impacte, però amb el segon va acabar de constatar fins a quin punt l'ideal de la "superdona" era insostenible.
Oltra va reconèixer fins i tot que abans de tenir fills no havia entès del tot algunes amigues que ja havien estat mares. Només quan va viure aquella experiència va poder comprendre l'esgotament físic, mental i emocional que pot acompanyar la criança, especialment quan s'intenta mantenir al mateix temps el mateix nivell d'exigència professional i personal.
Dos fills en poc temps van canviar per complet les seves prioritats
Els seus dos fills van néixer amb poca diferència d'edat, un el 2016 i un altre el 2017. En entrevistes posteriors ha descrit aquella etapa com una autèntica "bufetada de realitat", marcada per poques hores de son, canvis corporals i una càrrega logística que no havia previst.
Amb el temps, Oltra ha reinterpretat aquella dificultat com un aprenentatge. Ser mare la va fer rebaixar expectatives, assumir límits i acceptar que la vida familiar no funciona sempre seguint el ritme que un vol imposar-li. Per això parla d'una cura d'humilitat. No perquè la maternitat hagi de viure's necessàriament com a patiment, sinó perquè, en el seu cas, la va obligar a abandonar la idea que podia controlar-ho tot i li va mostrar una versió de si mateixa molt més vulnerable, cansada i real.