L'endocrinòleg Antelm Pujol ha posat el focus en un detall de l'alimentació esportiva que sol passar desapercebut: què menja un futbolista just abans de competir. Considera que recórrer a un brioix abans d'un partit no és la millor elecció per a algú com Pedri, el rendiment del qual depèn d'arribar amb energia disponible, digestions fàcils i el menor risc possible de molèsties.
La seva comparació és senzilla: un esportista d'elit és com un Ferrari i necessita combustible adequat. No n'hi ha prou amb ingerir calories ràpides si procedeixen d'un aliment que aporta molt greix o resulta pesat de digerir. Abans de competir, l'objectiu és disposar d'hidrats de carboni accessibles, fàcils de tolerar i capaços de reposar o completar les reserves de glucogen.
Un Ferrari no funciona amb qualsevol combustible
Un brioix pot contenir sucre, però també quantitats importants de greix, cremes o mantega. Aquesta combinació pot endarrerir el buidament gàstric i resultar menys còmoda quan falten poques hores per jugar. En canvi, opcions com dàtils, mel, pa blanc, plàtan o begudes amb hidrats permeten aportar glucosa de forma senzilla i amb menor càrrega digestiva.
@laescaleraroja_podcast "No tiene ningún sentido que hagan esto" @Dr. ANTELM nos visita para desvelar los falsos mitos de la medicina actual y salud Entrevista disponible en nuestro canal de YouTube y Spotify #futbol #alimentacionsaludable #salud #barca #comida
♬ sonido original - La Escalera Roja
Això no significa que un brioix sigui un aliment prohibit ni que menjar-ne un arruïni un partit. El context importa: quantitat, horari, tolerància individual i alimentació de la resta del dia. Però Pujol insisteix que, quan es tracta de rendiment professional, cada elecció ha de tenir una funció i el marge per improvisar és molt menor.
Dàtils o mel abans que brioixeria
Els hidrats de carboni són el principal combustible durant esforços intensos i intermitents com el futbol. Per això els protocols esportius prioritzen àpats i berenars rics en carbohidrats abans de competir. També recomanen moderar greix i fibra quan el partit és a prop, perquè ambdues poden fer la digestió més lenta o augmentar les molèsties gastrointestinals en alguns jugadors.
Dàtils i mel encaixen precisament per aquesta facilitat per aportar sucres ràpidament disponibles. Poden combinar-se amb altres aliments segons el temps que falti per jugar i les necessitats del futbolista. La idea de Pujol no és demonitzar la brioixeria, sinó recordar que un professional no menja abans de competir pensant només a treure's la gana. Menja per rendir. Si el cos ha de respondre durant noranta minuts al màxim nivell, el combustible també ha d'estar triat amb precisió. En l'elit, una petita diferència nutricional no guanya per si sola un encontre, però sí que pot ajudar a arribar amb millors sensacions, més energia disponible i una digestió més segura.