Andrés Iniesta sempre es mostra totalment sincer i transparent a l'hora de parlar davant les càmeres. I no té cap problema a l'hora de recordar els moments més complicats de la seva carrera professional o de la seva vida privada, per deixar clar a tots que els esportistes d'elit també tenen mals dies, i que els diners no et donen la felicitat. I un dels episodis que sempre explica que l'han marcat més va ser quan va abandonar casa seva.
No va ser una decisió fàcil, considerant la distància que hi ha entre el seu poble, Fuentealbilla, i Barcelona, on va arribar per ingressar a la Masia, quan tenia només 12 anys. Això va implicar deixar enrere la seva família i els seus amics, i començar una nova vida en un lloc totalment diferent, on no coneixia ningú. Però no podia deixar que se li escapés l'oportunitat de fitxar per un club com el Barça, on podia continuar amb la seva progressió.
I encara que no va necessitar gaire temps per demostrar que era un futbolista amb unes condicions excepcionals i diferents a les de la resta, i es va acabar integrant perfectament, els primers dies van ser molt durs. Sobretot, ha recordat el viatge des de casa seva fins a la ciutat comtal per primera vegada, on la sensació de felicitat era nul·la. Tot eren preocupacions, plors i llàgrimes, encara que l'esforç que van fer va acabar mereixent la pena.
"El futbol ha estat la meva vida, ho continua sent i m'hauria encantat continuar jugant. He tingut la gran fortuna, perquè ho hem treballat, d'haver tingut la carrera professional que he tingut i de jugar a futbol, que era el meu somni. Mirant enrere estic feliç que la meva carrera professional al Barça acabés amb aquesta sensació (...) Poder sortir amb 34 anys de la manera en què vaig sortir, amb la imatge que vaig sortir... Per a mi és un èxit, perquè no és fàcil sortir d'aquests grans equips amb aquesta imatge", va començar dient Iniesta en una conversa amb la Cadena SER fa uns anys.
"Sabíem on em quedaria jo i on tornarien ells. Era el que havíem de fer per complir el somni de ser futbolista. El cotxe semblava un funeral", va detallar l'exfutbolista del Barça o Vissel Kobe a l'hora de recordar el viatge cap a la Masia. Un exemple que després van seguir Fermín López o Gavi, ara al primer equip, i que deixa clar els sacrificis de molts nens i de moltes famílies per aconseguir triomfar.