Amancio Ortega ha recordat en diverses ocasions una infància marcada per les estretors econòmiques. Va néixer el 1936 a Busdongo de Arbas, a Lleó, dins d'una família treballadora que depenia del sou del seu pare, empleat ferroviari. Eren tres germans i els diners amb prou feines arribaven per cobrir les necessitats bàsiques d'una casa que vivia pendent de cada despesa.
"El meu pare guanyava 300 pessetes", va explicar Ortega en parlar d'aquells anys. Ell mateix va rebutjar la idea que aquesta quantitat pogués considerar-se suficient per a l'època: amb cinc persones a casa, assegurava, mai arribaven a final de mes. Aquella situació li va fer comprendre molt aviat què significaven l'escassetat, l'esforç i la necessitat d'ajudar la família.
Una infància marcada per les estretors
El seu pare treballava al ferrocarril i la professió va obligar la família a traslladar-se diverses vegades. Després de Busdongo i Tolosa, van acabar instal·lant-se a la Corunya. Ortega va créixer veient com cada pesseta havia d'administrar-se amb cura i com els seus pares intentaven tirar endavant els seus fills sense marge per a luxes ni despeses imprevistes.
Un dels episodis que més el va marcar va ocórrer quan va acompanyar la seva mare a una botiga i va escoltar com li negaven comprar a crèdit. Aquella escena, segons les seves biografies, el va afectar profundament. Poc després va deixar els estudis i va començar a treballar sent encara adolescent, decidit a aportar diners a casa i evitar que la seva família tornés a passar per situacions semblants.
Va començar a treballar sent encara un adolescent
El seu primer contacte amb el món tèxtil va arribar des de baix, treballant com a dependent i aprenent com funcionaven les peces, els clients i el comerç. No va començar amb una gran inversió ni amb una estructura empresarial darrere. Primer va conèixer l'ofici, va observar què buscava la gent i va entendre que el preu condicionava enormement qui podia accedir a determinada roba.
Dècades després, aquella família que no arribava a final de mes va quedar molt lluny de la realitat econòmica d'Ortega, convertit en fundador d'Inditex i una de les fortunes més grans del món. No obstant això, sempre ha vinculat part del seu caràcter a aquests primers anys. L'escassetat li va ensenyar a valorar la feina, controlar els costos i no donar res per garantit. Abans de Zara, de les botigues internacionals i d'una fortuna multimilionària, hi va haver un nen que veia els seus pares fer comptes per estirar 300 pessetes i que va decidir començar a treballar perquè va entendre que a casa qualsevol ajuda podia marcar una diferència.