Contestar un últim missatge, avançar feina o veure un altre capítol pot endarrerir cada nit l'hora d'anar a dormir. Alfredo Rodríguez Muñoz, catedràtic de Psicologia a la Universitat Complutense de Madrid, va qüestionar aquesta forma de relegar el descans en una entrevista amb El País. "Dormir és un acte revolucionari i subversiu", va afirmar en parlar d'una societat on parar sembla exigir una justificació i sempre queda alguna cosa pendent.
La seva reflexió convida a mirar una escena recognoscible: arriba el final del dia i seguim intentant completar la llista. El problema apareix quan anar a dormir es converteix en l'activitat que pot ajornar-se per deixar lloc a totes les altres. Una tasca acaba i una altra ocupa el seu lloc. Així, l'hora de dormir depèn que desapareguin les obligacions, els missatges i les ganes d'aprofitar una estona pròpia abans de començar una altra jornada.
Robar hores a la nit per recuperar temps propi
En aquest sentit, el psicòleg explica l'anomenada procrastinació del son per venjança. Consisteix a endarrerir voluntàriament el moment d'anar a dormir per gaudir d'un temps personal que se sent perdut durant el dia. Una sèrie o el mòbil permeten prolongar aquest espai d'autonomia. El cansament és present, però també la resistència a acabar la jornada sense haver fet alguna cosa per a un mateix.

La situació planteja un conflicte quotidià. Si tot l'oci queda reservat per després de sopar, avançar l'hora d'anar a dormir pot sentir-se com una altra renúncia. Per això, revisar el descans també implica observar com es distribueix la resta del dia. Un calendari que reserva espai únicament per treballar, desplaçar-se i resoldre tasques domèstiques deixa molt poc marge per triar. La nit acaba absorbint el que no ha trobat lloc abans, encara que el despertador segueixi sonant igual.
Descansar també necessita espai durant l'any
D'aquesta manera, Rodríguez Muñoz proposa pensar en la recuperació com una cosa quotidiana. Defensa combinar pauses durant la jornada, desconnexió en acabar la feina, son nocturn, temps lliure setmanal i vacances. Cada espai compleix una funció. Esperar a una escapada per compensar mesos d'esgotament concentra massa expectatives en uns pocs dies i deixa intacta l'organització que produeix aquest desgast durant l'any.
Així doncs, protegir l'hora de dormir comença abans d'arribar al llit. Suposa reconèixer què ocupa el dia i quin marge queda per parar. Aquesta és la reivindicació del psicòleg: donar al descans un lloc propi, sense esperar a haver-ho acabat tot.