Alexia Putellas ha recordat els seus primers anys en el futbol des d'una perspectiva lligada al sacrifici familiar. Abans dels estadis, els títols i els premis individuals, hi va haver matins d'hora, viatges i caps de setmana organitzats al voltant de partits. Ella era una nena que volia jugar; els seus pares eren els qui feien possible que pogués fer-ho sense convertir cada desplaçament en una càrrega.
"Valoraves molt que els teus pares s'aixequessin a les sis del matí cada dia per anar a treballar i que el cap de setmana també matinessin per portar-te a jugar", ha explicat. Aquella rutina li va fer entendre aviat que el seu somni no depenia únicament del seu talent. Cada entrenament implicava temps, gasolina, horaris i descans sacrificat per una família que apostava per ella.
Els seus pares sacrificaven també els caps de setmana
El seu pare i la seva mare treballaven durant la setmana i, quan arribava el dissabte o el diumenge, tornaven a posar el despertador d'hora. No era obligació professional ni una activitat que els proporcionés alguna cosa directament. Ho feien per acompanyar la seva filla, esperar durant els partits i recórrer els quilòmetres necessaris perquè pogués competir i continuar creixent dins d'un futbol femení amb menys recursos.
Aquest esforç va ajudar a construir la mentalitat d'Alexia. Quan algú al teu voltant renuncia a hores de son i temps lliure perquè puguis perseguir una oportunitat, entrenar deixa de ser una diversió. La futbolista va aprendre a valorar cada sessió i a entendre que abandonar davant la primera dificultat també significava malgastar part de tot allò que altres persones estaven fent per ella.
L'esforç familiar va acabar marcant el seu caràcter
Amb el temps van arribar el Barça, la selecció, els títols i el reconeixement internacional, però l'Alexia mai ha separat els seus èxits d'aquells anys. El seu pare, especialment, va ser una figura fonamental en la seva relació amb el futbol i va continuar acompanyant-la mentre va poder. Perdre'l quan ella tenia 18 anys va transformar profundament una relació que apareix en molts dels seus records esportius.
Per això, quan parla dels seus inicis, Alexia no comença pels gols ni per les condicions tècniques que ja destacaven quan era petita. Comença per un despertador sonant a les sis del matí. Per a ella, aquesta imatge resumeix millor el camí cap a l'elit: uns pares que treballaven durant tota la setmana i que, quan podien descansar, tornaven a matinar per portar-la a jugar. El talent va obrir portes, però abans hi va haver una família disposada a sostenir cada pas sense saber fins on arribaria.