El sector farmacèutic continua sent percebut com una sortida laboral estable i ben remunerada. Tanmateix, la realitat que viuen molts professionals dista bastant d'aquesta idea. Alba, farmacèutica en actiu, ho resumeix amb claredat: “En els primers anys guanyem uns 1.600 euros nets, però el problema és que no puja amb el pas dels anys”.
I és que, malgrat els anys de formació i la responsabilitat del lloc, els salaris en farmàcia comunitària no sempre evolucionen com caldria esperar.
Un sou estable, però amb poc creixement
En els primers anys, un salari d'uns 1.600 euros nets mensuals és habitual per a farmacèutics que treballen en oficina de farmàcia. Aquesta xifra pot variar segons la ubicació, el tipus de contracte o l'experiència, però es manté en una forquilla bastant similar amb el pas del temps.
La realitat és que el problema no és tant en l'inici, sinó en la progressió. Molts professionals denuncien que, amb el pas del temps, les pujades salarials són mínimes o fins i tot inexistents. Això genera una sensació d'estancament, especialment tenint en compte el nivell de responsabilitat de la feina i els anys de formació universitària exigits.
Responsabilitat alta, reconeixement limitat
El farmacèutic no només dispensa medicaments. També assessora pacients, controla tractaments, detecta possibles interaccions i actua com a primer filtre sanitari en molts casos. Tanmateix, aquesta càrrega de responsabilitat no sempre es reflecteix en el salari. La realitat és que molts professionals consideren que hi ha un desequilibri entre el que s'exigeix i el que es paga.
A més, les condicions laborals poden variar molt segons el tipus de farmàcia, cosa que afegeix més incertesa al desenvolupament professional. D'aquesta manera, tot i que el sector ofereix estabilitat, no sempre garanteix creixement econòmic. Així doncs, l'experiència de l'Alba posa sobre la taula una realitat poc visible, ja que ser farmacèutic assegura feina, però no necessàriament una millora salarial amb el pas dels anys.