Demanar sushi per sopar sembla un pla, però un plat d'arròs pot despertar dubtes quan arriba la nit. Aitor Sánchez qüestiona aquesta diferència de criteri. "No hi ha cap aliment que senti pitjor a la nit que al migdia", va explicar el dietista-nutricionista en un reportatge d'El País. La seva explicació assenyalava la importància del temps que transcorre entre sopar i anar a dormir.
En aquest sentit, el contrast entre sushi i paella permet observar quant pesen els costums en organitzar el menú. Ambdós contenen arròs, encara que els seus ingredients, quantitats i preparacions poden ser diferents. La pregunta útil comença en mirar què porta cada plat i com el servim. Una safata compartida, una ració individual o un sopar amb diversos acompanyaments són situacions diferents que una etiqueta com "menjar japonès" no permet valorar.
L'arròs no necessita desaparèixer del sopar
Sánchez també va abordar el rebuig nocturn als hidrats de carboni. Explica que menjar-los durant el sopar no provoca per si sol un augment de pes: importa l'excés energètic total mantingut en el temps. El seu plantejament convida a revisar el conjunt de l'alimentació i les necessitats personals abans d'eliminar automàticament aliments com arròs, pasta o patates.
D'aquesta manera, decidir el sopar pot començar per una revisió del dia. Què hem menjat, què ens ve de gust preparar i quins ingredients tenim disponibles ofereix un punt de partida més pràctic que una prohibició horària. Tampoc cal convertir cada àpat en un càlcul complicat. Es tracta d'evitar que la por a un ingredient acabi substituint l'atenció que mereix el plat complet.
Mirar el sopar sencer abans que prohibir ingredients
La presència de verdures és una altra de les prioritats que ha defensat el nutricionista. En una intervenció a La Roca, de laSexta, va insistir a incloure-les tant en el dinar com en el sopar. També va qüestionar que alguns aliments quotidians generin recels per l'hora mentre altres preparacions passen aquest filtre sense discussió. La seva proposta era construir hàbits sostinguts, en lloc de recórrer a plans puntuals.
Així doncs, un sopar de sushi o d'arròs mereix valorar-se per la seva composició i el seu encaix en la rutina. Triar acompanyaments i ajustar la quantitat permet concretar aquesta decisió. L'objectiu és poder organitzar sopars variats sense dependre d'una llista d'aliments vetats en fer-se fosc.