Aitana Bonmatí ha explicat que la seva personalitat neix, en part, del contrast entre els seus pares. El seu pare sempre ha estat una persona serena, tranquil·la i capaç d'observar abans de reaccionar. La seva mare, en canvi, comparteix amb ella un caràcter més impulsiu, directe i disposat a respondre quan considera que s'està cometent una injustícia.
"El meu pare és molt serè i tranquil, però la meva mare és més impulsiva, més com jo", va reconèixer en recordar els seus primers anys en el futbol. Aquelles diferències no van dividir l'educació que va rebre. Al contrari, li van oferir dues maneres complementàries d'afrontar les dificultats com mantenir la calma quan era necessari i aixecar la veu quan algú creuava determinats límits.
Dues formes diferents de protegir la seva filla
Durant la seva infància, Aitana jugava principalment amb nens i va escoltar comentaris masclistes procedents d'alguns adults que seguien els partits. Mentre ella tendia a guardar el malestar i continuar jugant, la seva mare no sempre romania callada. La futbolista creu que probablement responia als qui intentaven ridiculitzar-la per competir, regatejar o prendre-li la pilota a un nen.
El seu pare representava una altra classe de suport. No necessitava entrar en cada discussió per transmetre seguretat. La seva serenitat ajudava a rebaixar la tensió i evitava que el futbol infantil es convertís en una font permanent de pressió. Tots dos van coincidir en una cosa essencial: van permetre que la seva filla avancés al seu ritme, sense imposar-li objectius ni apropiar-se de la seva carrera.
El caràcter d'Aitana reuneix ambdues influències
Amb el pas dels anys, Aitana va reconèixer en si mateixa més trets de la seva mare. És exigent, intensa i reacciona amb fermesa davant allò que considera injust. Aquesta personalitat l'ha ajudat a competir, reclamar millors condicions per al futbol femení i no conformar-se amb els èxits assolits. El seu caràcter no va aparèixer en l'elit: ja estava present quan jugava en camps petits.
Tanmateix, també ha après a incorporar part de la calma del seu pare. Dins del camp analitza, pren decisions i controla els moments del partit amb una maduresa extraordinària. La combinació explica bona part de la seva identitat: impuls per enfrontar-se als obstacles i serenitat per no perdre el rumb. Els seus pares no van intentar fabricar una campiona ni protegir-la de totes les dificultats. Li van oferir llibertat, suport i dos exemples diferents de fortalesa. Aitana va créixer entenent que es pot respondre amb fermesa sense deixar de pensar, i mantenir-se tranquil·la sense acceptar el menyspreu. Aquesta educació familiar va acompanyar cada pas fins a convertir-la en una referent mundial de l'esport.