Aitana Bonmatí recorda els seus enormes sacrificis, i també els dels seus pares, perquè pogués complir el seu somni, que era el de convertir-se en futbolista professional. És cert que mai va haver d'abandonar casa seva, ubicada a Sant Pere de Ribes, on viu encara avui dia, però això no treu els increïbles trajectes que feia pràcticament diàriament per jugar a futbol. Per sort, tot això queda enrere, i ara és una de les millors jugadores del planeta.
De fet, ha guanyat tres Pilotes d'Or de manera consecutiva, superant la seva excompanyera, Alexia Putellas, i ja mereix ser en el debat sobre si és la jugadora més important en la història del Barça, l'equip de la seva vida. També va formar part de la generació que va conquerir el primer Mundial en la història de la selecció espanyola femenina, i als seus 28 anys, encara li queda un llarg camí per recórrer, i molts objectius per complir.
"La meva família no era gaire futbolera, no tinc uns pares bojos amb això. No van ser ells els que em van inculcar aquesta passió. Però des de petita m'agradava molt l'esport. Vaig començar en el bàsquet. Però quan tenia temps lliure jugava a futbol amb els meus amics i em vaig adonar que aquest era el meu esport. Vaig demanar als meus pares que m'apuntessin a l'equip del meu poble. Sempre amb nois fins que no vaig poder més i va arribar el Barcelona. Els meus pares s'ho van prendre molt bé, no són de la vella escola. Són progressistes, amb idees molt clares amb el rol de la dona. Ajudar a la igualtat, això sempre ho he tingut a casa, en tot el que he decidit", explicava en una entrevista amb el diari 'AS'.
"Sempre he viscut al meu poble. Anava a Barcelona en transport públic perquè la meva mare té fibromiàlgia enfàtica crònica, llavors trigava una hora i mitja a arribar a la ciutat esportiva. La connexió era dolentíssima. Ara en cotxe és mitja hora. Entrenàvem a les 20:45, així que acabàvem a les 22:15, 22:30, per la qual cosa arribava a casa a la 1 de la matinada. Sortia de casa a les 18:00. Van ser anys difícils, a sobre em va començar a cridar la selecció, i jugàvem Europeus en dates de col·legi. Ho vaig treure, era un dels meus objectius. Sempre m'ha agradat estudiar i a més els meus pares són professors de llengua catalana, així que tenia aquests valors a casa", va recordar Aitana a l'hora de parlar de com combinava la seva afició amb les responsabilitats en els estudis.
Sens dubte, Bonmatí és un clar exemple de dedicació, i de poder aconseguir tot el que un es proposa a base de treball i d'esforç.