Aiora, psicòloga infantil: “Així és com has d'actuar si els amics del teu fill han deixat de parlar-li”

Les amistats en la infantesa i l'adolescència són una part fonamental del desenvolupament emocional. Quan un grup d'amics deixa de parlar a un nen, pot desencadenar una experiència dolorosa tant per a ell com per a la família. La psicòloga infantil Aiora aborda aquest tema a les xarxes socials i destaca que la manera com els pares responen i acompanyen el seu fill pot marcar una diferència important. Basant-se en principis psicològics i de suport emocional, Aiora ofereix pautes clares per ajudar els pares a navegar aquest difícil moment.

Per què succeeix i què implica per al nen

És comú que els infants visquin canvis en les seves relacions socials. Les causes per les quals un grup d'amics pot deixar de parlar-li poden ser variades i no sempre reflecteixen un problema personal profund del nen:

• Canvis d'interessos: A mesura que creixen, els gustos, els jocs i les activitats canvien i algunes amistats s'esvaeixen de manera natural.

• Malentesos o conflictes menors: Un comentari, una baralla o una mala interpretació poden separar temporalment els amics.

• Dinàmiques de grup: De vegades, la pressió del grup o les jerarquies socials influeixen més que l'afinitat real entre els nens.

• Canvis d'entorn: Canvis a l'aula, al grup d'activitats extraescolars o l'arribada de nous companys poden alterar relacions establertes.

Independentment del motiu, la situació pot generar en el nen emocions intenses: tristesa, frustració, confusió, sentiments de rebuig o baixa autoestima. Alguns nens poden retraure's, perdre interès en activitats que abans gaudien o mostrar canvis en el son o l'apetit. L'impacte emocional depèn tant del temperament del nen com del suport que rebi a casa.

Com actuar segons Aiora: acompanyar, no resoldre

Aiora emfatitza que la primera resposta d'un pare ha de ser emocional, no instrumental. És a dir, els pares han de centrar-se a comprendre com se sent el seu fill abans d'intentar “arreglar” la situació o intervenir directament entre grups d'amics.

1. Validar les emocions: Escoltar activament sense jutjar ni minimitzar. Frases com “Entenc que et sentis trist, deu ser difícil” ajuden que el nen se senti reconegut i acompanyat.

2. Preguntar amb empatia: En lloc d'investigar culpables, és útil preguntar “Què va passar perquè deixessis de jugar amb ells?”, o “Com et vas sentir quan va ocórrer?”. Això promou el pensament reflexiu, no el conflicte.

3. Evitar la pressió social: Forçar el nen perquè “torni amb aquests amics” o criticar els altres pot empitjorar la situació. Aiora destaca que obligar o pressionar pot transmetre al nen que els seus sentiments no són propis i que s'ha d'ajustar per conveniència.

4. Fomentar noves connexions: Proposar activitats en què pugui conèixer nous companys o reforçar amistats existents fora del grup principal, sense forçar resultats, ajuda a ampliar la seva xarxa social.

5. Modelar habilitats socials: Els pares poden ensenyar estratègies per resoldre conflictes, demanar perdó, expressar sentiments o establir límits. Aquestes habilitats són eines útils per a la vida.

6. Observar senyals persistents: Si el nen mostra canvis significatius en el seu benestar (encara que ocorrin setmanes després), pot ser recomanable buscar suport d'un professional.

Aiora també recorda que no totes les amistats de la infància duren per sempre, i algunes desconnexions formen part natural del creixement emocional. El veritable repte, tant per al nen com per als pares, és desenvolupar resiliència, autocura i la capacitat de construir noves relacions saludables.

En resum, quan un fill afronta un distanciament social, la clau no és trobar culpes ni imposar solucions, sinó estar emocionalment presents, validar sentiments i acompanyar el procés d'aprenentatge social. Això no només ajuda a superar la situació immediata, sinó que enforteix l'autoestima i la confiança del nen a llarg termini.