La campanya de la Renda deixa cada any la mateixa sensació en molts contribuents, ja que mentre uns reben diners, altres han de pagar. I és que no sempre depèn només del sou o de la situació familiar. Els experts fiscals apunten a un factor clau que explica aquesta diferència, com ho és el lloc de residència de cadascú. En aquest sentit, viure a Catalunya o a Comunidad de Madrid pot canviar per complet el resultat final de la declaració.
I és que l'IRPF no és un impost uniforme a tot el país. I és que, tot i que existeix una base estatal comuna, cada comunitat autònoma té marge per modificar part de la seva estructura. Això influeix directament en el que finalment paga cada contribuent.
Trams diferents i major pressió fiscal a Catalunya
Un dels elements més determinants són els trams autonòmics de l'IRPF. A Catalunya, els tipus impositius solen ser més elevats, especialment en rendes mitjanes. Això implica que l'impost total que correspon pagar és més gran. Per contra, Comunidad de Madrid manté una política fiscal més baixa en aquests mateixos trams. El resultat és que, amb ingressos similars, el contribuent madrileny sol tenir una càrrega fiscal menor.
@tu_blog_fiscal La teva comunitat fa que paguis més o menys.
♬ so original - FISCALITAT PER A TOTS
La realitat és que això impacta directament en la declaració. Si les retencions aplicades durant l'any no estan perfectament ajustades, a Catalunya és més habitual que el resultat surti a pagar, mentre que a Madrid és més freqüent que surti a retornar.
Deduccions i retencions són la clau del resultat final
Un altre factor rellevant són les deduccions autonòmiques. Madrid ofereix més avantatges fiscals en àmbits com l'habitatge, la família o l'educació, cosa que redueix la quantitat final a pagar. A Catalunya també hi ha deduccions, però solen ser més limitades o amb requisits més estrictes. A això s'hi suma un element que molts passen per alt: les retencions. L'Agencia Tributaria calcula el resultat final en funció del que realment has de pagar i del que ja t'han retingut.
Si una empresa aplica retencions estàndard sense tenir en compte la situació personal, com tenir dos pagadors, ingressos variables o deduccions no comunicades, és més fàcil que el resultat no quadri. I en comunitats amb major càrrega fiscal, aquest desajust es tradueix en haver de pagar. Així doncs, la diferència entre pagar o rebre diners en la Declaració de la Renda no és casual. Depèn dels tipus autonòmics, les deduccions i, sobretot, de com s'han aplicat les retencions al llarg de l'any.