Segons confirma un advocat, existeix un escenari en què si la teva empresa comet un error i et reté menys IRPF del que et correspon per llei, la responsabilitat econòmica d'aquesta diferència no hauria de recaure sobre la teva butxaca en la Declaració de la Renda, sinó sobre la mateixa entitat ocupadora.

El principi jurídic és clar: l'empresa té l'obligació legal de calcular i retenir correctament les quantitats destinades a Hisenda. Si el treballador percep un salari net més gran perquè l'empresa no va aplicar el percentatge adequat, es considera un error de gestió del pagador. En aquest sentit, si l'Agència Tributària detecta la manca d'ingrés, el requeriment de pagament ha d'anar dirigit a l'empresa i no a l'empleat.

El dret a deduir allò "no retingut"

El que resulta més sorprenent per al contribuent és que, segons la normativa vigent, el treballador té dret a deduir-se en la seva Declaració de la Renda les quantitats que hagueren de ser retingudes, encara que l'empresa no ho hagi fet efectivament. Els tribunals han fallat en diverses ocasions a favor de l'empleat, permetent que aquest computi en la seva declaració l'IRPF correcte com si se l'haguessin tret de la nòmina, evitant així que el resultat de la Renda sigui a pagar per culpa d'una fallada aliena.

Aquest mecanisme protegeix el treballador de sorpreses desagradables en finalitzar l'exercici fiscal. Si Hisenda reclama la diferència, és l'empresa la que ha de fer front al deute, incloent-hi possibles recàrrecs o sancions per l'ingrés fora de termini. No obstant això, l'advocat adverteix que perquè aquest escut legal sigui efectiu, el treballador ha de poder demostrar que les seves dades fiscals comunicades a l'empresa eren correctes i que l'error és exclusivament imputable a la gestió de la companyia.

Com actuar davant un error en la nòmina

Per evitar conflictes, els experts recomanen revisar mensualment el percentatge d'IRPF en el rebut de salaris. Si es detecta que la retenció és sospitosament baixa, l'ideal és comunicar l'error per escrit al departament de Recursos Humans. Aquesta comunicació serveix com a prova de diligència per part de l'empleat, reforçant la seva posició legal en cas que l'Agència Tributària iniciï un procés de comprovació posterior.

Així doncs, l'empleat no és el substitut de l'empresa davant els errors de retenció. La confirmació legal que el treballador no ha de pagar els plats trencats per una mala gestió administrativa suposa un alleujament per a milers d'assalariats que temen el moment d'ajustar comptes amb el fisc.