Un cas laboral ha cridat l'atenció després de la decisió d'un tribunal que va declarar improcedent l'acomiadament d'un treballador que va acumular 175 retards en el seu lloc de feina. Tot i que a primera vista pugui semblar una causa clara per perdre la feina, la justícia va considerar que l'empresa no va actuar correctament abans de prendre la decisió d'acomiadar-lo.
La resolució va ser dictada pel Tribunal Superior de Justícia d'Astúries, que va analitzar la manera com l'empresa va gestionar els retards reiterats del treballador i va concloure que no s'havien seguit els passos disciplinaris adequats per justificar l'acomiadament.
El problema no va ser arribar tard, sinó com va actuar l'empresa
La sentència deixa clar que arribar tard de manera reiterada pot constituir una causa d'acomiadament disciplinari. No obstant això, perquè aquesta mesura sigui vàlida, l'empresa ha d'aplicar prèviament un sistema progressiu d'advertiments i sancions. En el cas analitzat, el treballador havia acumulat més de 170 retards en un període de diversos mesos. Tot i així, l'empresa no va emetre advertiments formals, no va aplicar sancions prèvies ni va deixar constància disciplinària de la conducta.
El tribunal va considerar que aquesta manca d'actuació prèvia suposa, en la pràctica, una tolerància cap a aquest comportament. És a dir, si l'empresa permet durant mesos els retards sense prendre mesures, no pot aplicar directament la sanció més greu de totes com ho és l'acomiadament. Segons la legislació laboral espanyola, abans d'arribar a aquesta mesura extrema s'han d'aplicar mecanismes com avisos per escrit, sancions lleus o suspensions d'ocupació i sou.
La conseqüència és un acomiadament improcedent
En no haver-se seguit aquest procediment disciplinari progressiu, el tribunal va concloure que l'acomiadament no estava prou justificat des del punt de vista legal. Per aquest motiu es va declarar improcedent, cosa que obre dos possibles escenaris per al treballador com ara ser readmès al seu lloc o rebre una indemnització econòmica. En molts casos similars, les empreses opten per pagar la indemnització en lloc de reincorporar l'empleat. En alguns procediments d'aquest tipus, les quantitats poden assolir xifres importants depenent de l'antiguitat del treballador.
La sentència subratlla un aspecte clau del dret laboral, perquè no n'hi ha prou que hi hagi una conducta incorrecta per justificar un acomiadament. L'empresa també ha de demostrar que ha aplicat correctament el règim disciplinari i que ha advertit el treballador abans d'adoptar la decisió més greu. Així doncs, el tribunal no va qüestionar que els retards fossin un problema, però sí que va considerar que l'empresa va actuar de forma incorrecta en tolerar-los durant mesos i acomiadar el treballador sense advertiments previs.