Un tribunal ha tornat a recordar un principi important del dret laboral: estar de baixa mèdica no significa que el treballador hagi de romandre tancat a casa. El Tribunal Superior de Justícia ha declarat improcedent l'acomiadament d'un empleat en considerar que l'empresa no va demostrar que les seves activitats fossin incompatibles amb la seva situació mèdica.
La companyia havia decidit acomiadar el treballador en entendre que, mentre es trobava en situació d'incapacitat temporal, estava realitzant activitats quotidianes que consideraven impròpies d'algú de baixa. No obstant això, el tribunal va concloure que aquestes conductes no suposaven cap frau ni afectaven el seu procés de recuperació.
Fer vida normal no significa cometre frau
La resolució judicial subratlla que una baixa mèdica no obliga a romandre aïllat o sense realitzar cap activitat. El criteri clau és que les accions del treballador no contradiguin el motiu mèdic de la incapacitat temporal ni perjudiquin la seva recuperació. En aquest cas concret, els magistrats van assenyalar que l'empresa no va aportar proves suficients que el treballador estigués realitzant activitats incompatibles amb la seva malaltia. Per tant, l'acomiadament es va considerar injustificat.
El tribunal recorda que moltes activitats quotidianes formen part del que es considera una vida normal durant una baixa mèdica. Entre elles poden estar sortir al carrer, fer compres, anar a un restaurant, realitzar tasques domèstiques o mantenir una certa activitat social moderada.
L'empresa ha de demostrar la incompatibilitat
La sentència també remarca que la càrrega de la prova recau en l'empresa. Si una companyia decideix acomiadar un treballador per suposadament incomplir la seva situació de baixa mèdica, ha de demostrar que la conducta és incompatible amb el diagnòstic o que perjudica la recuperació. Quan aquesta incompatibilitat no s'acredita, l'acomiadament manca de causa objectiva suficient. En aquest cas, el tribunal va declarar l'acomiadament improcedent i va obligar l'empresa a triar entre dues opcions: readmetre el treballador en el seu lloc o pagar una indemnització. L'empresa va optar per la segona alternativa, cosa que es va traduir en una compensació propera als 61.000 euros.
Aquesta sentència reforça un criteri que els tribunals han repetit en nombroses ocasions: la incapacitat temporal no implica romandre tancat a casa, sinó evitar activitats que puguin retardar la recuperació mèdica. Així doncs, mentre les activitats realitzades siguin compatibles amb el diagnòstic, el treballador no pot ser sancionat ni acomiadat per portar una vida quotidiana normal.