En les distàncies curtes, el futbolista permet conèixer a la persona. Distés i agradable, Xavi Hernández guarda secrets que ajuden a entendre el seu èxit. Des de la planta 18 de l'Hotel Princesa Sofia es confessa i ens explica detalls que han marcat part de la seva vida futbolística. No porta el '6' per superstició, té una gran memòria per recordar partits i resultats concrets, i fitxaria pel Barça jugadors com Silva o Cazorla.

Si no hagués estat jugador de futbol...
Hauria estudiat INEFC. M'hauria agradat estar vinculat amb l'esport. A casa segueixo el bàsquet, el tennis, l'handbol... sóc un malalt del futbol però també un seguidor d'altres esports. 

La idea de Cruyff és que els directius siguin exfutbolistes. La seva?
Jo tinc clar que el futbol és pels futbolistes. I això és una frase de Cruyff i d'Aragonés. I tenien tota la raó. No és el mateix una persona que no ho ha viscut que una persona que té l’experiència de 20 o 30 anys dins d’un vestidor. Perquè coneixes com pensen els futbolistes. 

Un partit.
Sempre recordo el 5-0 o el 2-6 contra el Reial Madrid. Però les dues finals de Lliga de Campions contra el Manchester United també són grans partits. 

Un número.
Porto el '6' de casualitat. A la selecció portava el vuit però no sóc supersticiós. A l'Al-Sadd m’han tornat a donar el sis però jo ja els vaig dir que m’era igual. M’agraden més els números parells, els veig més exactes.

Una pilota.
Les d'abans, de cuir. Ara són massa sintètiques. 

Unes botes de futbol.
Qualsevol Adidas perquè, a banda de ser la marca que em vesteix, són les millors que hi ha. Començant per les Copa Mundial, passant per les Predator i acabant per les que porto ara. No em puc queixar, m’han anat bé.

Pitjor camp on ha jugat.
Molts. No te'n sabria dir un concret però a Màlaga l’any 2009 vam jugar en un camp enfangat i ens va anar bé, perquè vam guanyar 1-4. Però ens hem trobat molts camps que ens els havien deixat malament a propòsit i això és el que no pot ser. El 2016 la superfície ha de ser una de les normes més clares del joc. No veig la gespa de Wimbledon picada o el parquet d'una pista de bàsquet mullat. No pot passar, i a mi em diuen "jardiner" per queixar-me. Però és bo per l’espectacle que la gespa estigui a la mateixa alçada. I això no existeix al futbol i sembla mentida. Si tu ets millor que jo i vens a jugar a casa meva, jo puc posar el camp com vulgui. No pot ser. 

El millor amic que li deixa el futbol.
Molts. No puc elegir perquè algú se m’enfadarà. Tinc colles. Els que vam pujar des de l’infantil del Barça, els del primer equip (Oleguer, Gabri, Puyol, Marc Crosas) i no només futbolistes. El doctor Pruna és molt amic meu. I amb el Chema Corbella dinem junts pràcticament cada dia. És el millor que deixa el futbol.

A qui fitxaria pel Barça?
És difícil perquè tenim els millors jugadors a cada posició. Però potser portaria futbolistes com David Silva, Santi Cazorla o Marco Verratti. Gent tècnicament ben dotada que saps que no et perdrà una pilota. Són jugadors que quan tu veus una passada per la televisió, ells, des del camp, la milloren. Són futbolistes de talent. Al final, el talent sempre s’imposa al físic.