L'ensopegada del Reial Madrid davant el Girona no va ser un accident aïllat. Tampoc ho van ser els empats anteriors. L'equip ha entrat en una dinàmica perillosa. Una dinàmica que ha encès totes les alarmes. I al centre de l'huracà apareix Xabi Alonso, qüestionat dins i fora del vestidor.
Els mals resultats han destapat alguna cosa més profunda. Una fractura interna que ja no es pot amagar. La plantilla està dividida en dos grups. Dos bàndols oposats. Dues formes de veure l'entrenador. I en el sector majoritari s'ha instal·lat un sospita: que Xabi Alonso ha perdut el control i que la seva relació amb diversos pesos pesants està totalment deteriorada
El vestidor del Reial Madrid, dividit per Xabi Alonso
Els noms que generen més soroll no són menors. Jude Bellingham, Vinicius, Rodrygo, Fede Valverde, Brahim, Ferland Mendy, Camavinga i Endrick formen el grup que mira a l'entrenador amb desconfiança. Consideren que la seva metodologia és rígida. Massa hores de vídeo i poca pràctica sobre la gespa. Que el pla tàctic s'ha tornat previsible. I que les seves decisions no estan a l'alçada de l'exigència del club. Per a ells, el Madrid ha perdut fluïdesa. Ha perdut espurna. Ha perdut naturalitat ofensiva. I això, unit al discurs cada cop més fred, ha generat una tensió constant.
Jugadors com Bellingham, Vinicius o Valverde creuen que la preparació dels partits no s'adapta al perfil de l'equip. Diuen que l'entrenador els demana moviments que frenen les seves virtuts. Que limita la seva creativitat. Que els resta llibertat. D'altres com Brahim o Camavinga senten que són tractats amb més duresa que altres. Mentre que, Ferland Mendy i Endrick, directament, se senten marginats. Aquesta percepció, repetida una vegada i una altra en converses privades, ha erosionat la relació entre el tècnic i la base del vestidor.
A l'altre costat hi ha el bloc minoritari. Més petit. Però amb figures rellevants. Kylian Mbappé, Thibaut Courtois, Arda Güler i Dean Huijsen defensen Xabi Alonso. Creuen en la seva idea. Veuen coherència en el seu projecte. Senten que el seu futbol encaixa amb les seves característiques. I consideren que el nivell d'exigència del tècnic és necessari per competir al màxim nivell. Per a Mbappé, especialment, el sistema potencia el millor del seu joc
Si Xabi Alonso no aconsegueix cohesionar el vestidor, estarà sentenciat
Però que aquest grup sigui minoritari és un problema enorme. El pes real del vestidor està en el bàndol contrari. En el que qüestiona tot. En el que vol canvis. En el que se sent incòmode amb l'entrenador. I aquesta divisió es nota a la gespa. L'equip juga desconnectat. Sense comunicació. Sense intensitat. Sense una idea comuna. Tot el contrari del que necessita un club com el Reial Madrid
La situació és límit. Xabi Alonso sent que l'estan empenyent cap a la sortida. I si no reconduïx la relació amb els seus jugadors més influents, la ruptura podria convertir-se en irreversible. El futur del tècnic està en mans d'un vestidor dividit. I el temps s'esgota.