La victòria del Reial Madrid a Atenes contra l'Olympiacos (3-4), corresponent a la cinquena jornada de la fase de lliga de la Champions League, va portar alleujament immediat, però també va obrir una escletxa que continua generant soroll. Un partit vibrant, decidit per detalls, però entelat per una pregunta que ningú ha sabut respondre amb claredat. Què va passar realment amb Jude Bellingham? Per què va ser suplent? Per què va jugar després? I, sobretot, per què Xabi Alonso insisteix en una versió que no convenç ningú?

El primer a alçar la veu va ser Alfredo Relaño. “Allà hi ha alguna cosa que s'amaga”, va dir a la COPE. Per a ell, l'explicació del club sobre les molèsties al soli era simplement incompatible amb els fets. Si un jugador no està per començar, com estarà per sortir quan el partit està en un moment delicat? La contradicció és evident. I aquesta contradicció, segons molts, neix d'un discurs oficial que no quadra.

Expedient X amb Jude Bellingham contra l'Olympiacos

Xabi Alonso va parlar abans del partit. Va dir que Bellingham “tenia molèsties” i que “veurien si el necessitaven”. Però el relat no encaixa. L'anglès va entrar al minut 61, amb l'equip guanyant 2-4, en un context en què no tenia sentit arriscar un múscul delicat. Per a Relaño, allò va ser directament una bulo. Una cortina de fum. Una cosa que el club no va voler explicar del tot. “Allà hi ha gat amagat”, va insistir el veterà periodista.

La idea va calar ràpid. Altres analistes es van sumar al sospita. Manu Carreño ho va qualificar de “rar”. Antonio Romero va parlar d’un “runrún intern” que l’entrenador haurà de resoldre com més aviat millor. I tots van coincidir en el mateix: la gestió del cas va ser incoherent. Si Bellingham tenia un problema muscular, jugar 45 minuts és gairebé tan arriscat com jugar 90. Si estava sa, la seva suplència és impossible de justificar. I si no estava bé, la seva entrada al camp ho és encara més.

Jude Bellingham Reial Madrid
Jude Bellingham Reial Madrid

Xabi Alonso no aclareix l'enigma

A aquest enigma s'hi suma un segon factor: el nivell del futbolista. Des de fa setmanes, el seu rendiment ha generat dubtes. No només per les estadístiques, sinó per les sensacions. Està menys explosiu, menys precís, menys dominant. Alguns fins i tot assenyalen que el seu rol dins del sistema comença a grinyolar. I això alimenta un tercer element: la competència interna. Arda Güler ha mostrat llampecs importants precisament on juga Bellingham. I aquest escenari obliga Xabi Alonso a gestionar un equilibri complicat.

La veritat és que el tècnic no ha donat una explicació convincent. Repeteix que van ser “molèsties”. Repeteix que va voler “protegir-lo”. Però el desenvolupament del matx desmunta la seva versió. La impressió és que no explica tota la veritat. Que alguna cosa més va succeir. Que hi va haver un episodi intern, un desacord, una decisió tècnica controvertida o un gest del propi jugador que l'entrenador prefereix mantenir en privat.