Xabi Alonso ha començat a marcar territori al vestidor del Real Madrid. No tots estan còmodes amb la seva manera de treballar. No tots encaixen en el seu llibret. I un dels grans damnificats és Aurélien Tchouaméni. El tècnic basc ho té clar: no el convenç. Ni per ritme, ni per caràcter. I això, en un equip com el Madrid, és sentència.
Durant l'etapa de Carlo Ancelotti, el francès era intocable. L'italià el defensava fins i tot en els pitjors moments. Li donava confiança. El posava com a exemple de compromís. Però aquesta etapa ha acabat. Amb Xabi Alonso, la meritocràcia mana. I si algú no compleix, s'asseu. Així de simple.
Tchouaméni ha deixat de ser intocable
A Valdebebas ja es comença a percebre el canvi. El nou entrenador exigeix intensitat, rapidesa mental i una lectura de joc immediata. I aquí Tchouaméni no acaba de respondre. Les seves pèrdues de pilota, les seves decisions lentes i la seva dificultat per adaptar-se a les transicions l'estan passant factura. Xabi ho observa en silenci. Pren nota. I ja ha demanat un recanvi.
Als despatxos, segons diversos mitjans de Madrid, el nom que sona amb més força és el de Chema Andrés. Format al planter blanc, ara brilla a l'Stuttgart. Un migcampista de 20 anys, alt, tàctic i amb una personalitat que recorda els vells pivots de la casa. El seu rendiment a Alemanya ha estat espectacular. Lideratge, precisió i caràcter. Tot el que Alonso busca.
Al Real Madrid ja li busquen relleu
La direcció esportiva segueix la seva evolució de prop. I l'operació sembla senzilla: el Madrid conserva la meitat dels seus drets i podria recuperar-lo per tot just 10 milions d'euros. En un mercat on els preus es disparen, aquesta xifra és un regal. A Chamartín ja es parla del seu retorn com una qüestió de temps. I això deixa clar el missatge: Tchouaméni no seguirà si no fa un gir radical.
El centrecampista ja no té la protecció d'Ancelotti. I Xabi no és dels que tapen. No disfressa els errors. Si no encaixes, te'n vas. I tot i que el francès va ser peça clau en el passat, el seu temps sembla que s'esgota.
El basc no vol futbolistes que visquin de l'etiqueta. Vol jugadors que es guanyin el lloc cada setmana. Ho repeteix en privat i ho demostra al camp. Per a ell, els noms no valen, només el rendiment. Per això el missatge ja ha arribat al vestidor: ningú és intocable. Ni tan sols els que abans ho van ser.