L’Audiència de Madrid ha condemnat Carlo Ancelotti, que actualment és seleccionador del Brasil i va ser entrenador del Reial Madrid fins al passat mes de maig (ho era des del 2021), a un any de presó per un delicte contra la Hisenda Pública que va cometre el 2014 (durant la seva primera etapa a la banqueta del Santiago Bernabéu) per no declarar l’IRPF derivat dels seus drets d’imatge. I l’absol del mateix delicte el 2015 al·legant que la seva residència fiscal no era Espanya. La sentència considera que Ancelotti tenia un “coneixement clar del deure tributari” i que va mostrar una “voluntat conscient d’eludir el pagament d’impostos dels rendiments obtinguts de l’explotació dels seus drets d’imatge” a través de “mecanismes artificiosos de creació de l’estructura societària”. “L’existència d’assessorament jurídic i fiscal professional no exclou el dol quan els fets són manifestament fraudulents i les estructures utilitzades no responen a una lògica econòmica real. L’ocultació deliberada d’ingressos, mitjançant estructures opaques i entitats en paradisos fiscals, acredita una intenció defraudadora”, esgrimeix la sentència. I xifra el frau fiscal en 386.361,93 euros.
📝 Ancelotti, al seu judici per frau fiscal: “Mai vaig pensar a defraudar, volia cobrar el que havia negociat”
I és que fa tres mesos, quan va declarar al judici, Carlo Ancelotti es va desmarcar dels dos delictes contra la Hisenda Pública pels quals la Fiscalia demanava quatre anys i nou mesos de presó: “Mai em vaig adonar que alguna cosa no era correcta. Mai vaig pensar que podria ser un frau, en cap moment. La primera vegada [que ho vaig saber] va ser el 2018, quan em va arribar la investigació”, va assegurar. “És un tema que ha tractat directament Reial Madrid amb el meu assessor anglès, mai he entrat en aquest tema perquè la meva idea era cobrar el que havia negociat”, va argumentar. “Jo mai he donat importància a això. Els drets d’imatge per als entrenadors no són tan importants. M’importava només cobrar sis milions nets i he cobrat sis milions nets”, va verbalitzar. I va justificar que ell es va limitar a posar en contacte el seu “assessor anglès” amb el Reial Madrid. “Per a mi era tot correcte, mai vaig pensar a defraudar”, va apostil·lar.
Ara bé, la sentència de l’Audiència Nacional és molt crítica amb el seu relat: “Va manifestar que mai va tenir societat instrumental per a això, que només va deixar que ho formalitzessin els seus assessors britànics, desconeguts a la causa i que no han comparegut a fi d’explicar la creació, desenvolupament i objecte de les societats”, al·lega. “Els ingressos respecte de la cessió de drets d’imatge no estaven inclosos en el contracte laboral com a professional esportiu i l’entrenador va participar en la redacció del contracte de cessió dels seus drets d’imatge, no figurant assessor britànic o espanyol en la celebració d’aquest”, afegeix.
“No va incloure de manera intencionada cap rendiment dels seus drets d’imatge”
Així mateix, la sentència apunta que, entre el 2014 i el 2015, les societats Vapia Limited i Vapia LLP, les que Ancelotti va fer servir, “no van tenir cap activitat diferent de canalitzar la gestió i el cobrament dels drets d’imatge d’Ancelotti, sense prestació de serveis a tercers” i “no han tributat en cap territori pels rendiments obtinguts per l’explotació dels drets d’imatge en cap país”. “En l’exercici fiscal del 2014, hauria hagut de computar a la seva declaració les retribucions de la gestió dels seus drets d’imatge com a rendiment net de l’activitat econòmica”, afegeix l’Audiència de Madrid, que recalca que la “simulació del contracte de cessió de drets d’imatge i la formació de l’entramat de societats” van tenir la finalitat d’eludir el pagament tributari dels ingressos rebuts per aquests drets únicament durant l’any 2014. “No va incloure de manera intencionada a les seves declaracions cap rendiment derivat de l’explotació dels seus drets d’imatge. Tampoc consta que ho hagi fet en algun altre país en el qual tingués residència legal”, rebla.
“El tribunal no pot aconseguir la convicció que l’acusat tingués la seva residència fiscal a Espanya el 2015”
D’altra banda, Carlo Ancelotti també estava acusat d’un delicte fiscal comès el 2015. Ara bé, l’Audiència de Madrid no ha pogut “aconseguir la convicció, més enllà del dubte raonable, que tingués la residència fiscal a Espanya durant l’exercici de l’any 2015”. La sentència esgrimeix que un dels principis lligats a la presumpció d’innocència i a la garantia d’un judici just és que si “no existeixen proves suficients per a demostrar la culpabilitat més enllà de qualsevol dubte raonable”, l’acusat “ha de ser absolt”. I per això absol Carlo Ancelotti d’aquest segon delicte. I posa dues dades a sobre de la taula. El contracte d’Ancelotti amb el Reial Madrid va rescindir-se el 26 de maig del 2015, “cosa que va fer que passés a residir fora del territori estatal i es traslladés a la ciutat de Londres, on posseeix un immoble”. A més, un informe pericial presentat al judici va acreditar que no havia residit a Espanya més de 183 dies, que és el mínim que la llei d’IRPF estipula per delimitar el concepte de contribuent.
“Va existir un fet cert i reconegut que l’acusat ha romàs fora d’Espanya més de 183 dies durant l’any natural que es correspon amb el període impositiu. [...] El fet que des del 26 de maig del 2015 fixés la seva residència com a individu a la ciutat de Londres no pot qualificar-se d’absència esporàdica”, argumenta la sentència. I conclou que l’absència no només és un “fet cert”, sinó que era una “absència continuada i permanent” amb la finalitat de “buscar i obrir camins professionals al sector exterior”. “És a dir, directament i íntimament relacionat amb la possibilitat que tingués una conseqüència, obtenir una feina fora d’Espanya, com així va resultar en ser contractat com a primer entrenador del Bayern de Múnic”, conclou.