El Reial Madrid avança a la lliga, però dins del vestidor s'hi respira un aire diferent. No són els gols ni les tàctiques el problema. El desafiament de Xabi Alonso és més complex: bregar amb personalitats difícils i egos que no encaixen en el seu projecte.
Des de l'inici de temporada, diverses situacions han saltat a la vista. Alguns jugadors no comprenen certes decisions i la seva frustració és palpable. Alonso, conscient d'això, ha començat a identificar els noms que requereixen atenció especial, intentant equilibrar la convivència i evitar conflictes majors.
Com Flick, Xabi Alonso tampoc vol que els egos matin l'èxit
En defensa, la incomoditat se centra en Fede Valverde. El seu ús com a lateral dret limita la seva influència natural i genera certa tensió interna. Valverde accepta el rol, però els seus companys perceben que no és sostenible que ocupi aquesta posició de manera habitual.
L'altre assenyualat és Raúl Asencio. Convertit en suplent per cobrir lesions, la seva motivació disminueix, cosa que també es percep en els entrenaments i partits menys rellevants.
Jude Bellingham és un altre cas particular. Malgrat no estar al màxim de forma durant algunes jornades, manté un estatus intocable. Això provoca ressentiment entre els qui consideren que tothom hauria de rendir sota la mateixa vara de mesura.
A la davantera, els noms que destaquen són Brahim Díaz i Rodrygo. Tots dos qüestionen la titularitat de Franco Mastantuono, que ha irromput amb força. La dinàmica de la plantilla ha canviat, i alguns senten que la rotació no respecta l'experiència ni el mèrit acumulat.
Problemes amb les vaques sagrades, i les que no ho són
Vinícius Júnior, per la seva banda, viu un moment delicat. Les seves primeres suplències l'han afectat, i el seu descontentament es nota al camp. El club tem que la seva frustració pugui influir en l'harmonia de l'equip si no recupera el seu rol principal.
En conjunt, el vestidor del Real Madrid combina talent i temperament. Per a Alonso, la clau és evitar que les diferències es converteixin en conflictes oberts. La seva estratègia actual passa per monitorar les actituds, fomentar la comunicació i assegurar-se que les decisions tècniques no s'interpretin com a favoritismes. Mantenir la unitat del grup és tan important com guanyar els partits.
El desafiament d'Alonso és liderar des de la banqueta, gestionar egos forts i convertir la tensió en motivació col·lectiva. Els pròxims mesos seran decisius per veure si aconsegueix mantenir l'equilibri en una plantilla d'estrelles, on cada elecció és observada i cada error amplificat.