El Reial Madrid travessa un dels moments més delicats de la temporada. La derrota davant el Celta de Vigo ha deixat cicatrius profundes. No només pel marcador. També per la sensació de desgana. De manca de ritme. D'un equip sense pols competitiu. Un equip que va reaccionar tard. Massa tard. I al centre de tot apareix un nom: Xabi Alonso.
L'entrenador està assenyalat. El club li ha marcat un límit clar: el partit contra el Manchester City. Si el Madrid no ofereix una actuació convincent, la seva continuïtat trontolla. I Alonso ho sap. Ho sent. Ho nota cada dia. Vol prendre decisions. Vol recuperar el control. Però no pot. Hi ha jugadors intocables. Intocables per ordre directa del club. I dos d'ells porten la seva situació al vore del abisme: Vinícius Jr. i Jude Bellingham.
Florentino Pérez ho deixa clar a Xabi Alonso: Vinícius és intocable
El cas de Vinícius és el més sensible. Un jugador decisiu quan està inspirat. Un futbolista diferencial. Un talent capaç de trencar partits. Però també un element imprevisible. Individualista. Irregular. Per a Alonso, un problema tàctic. Un jugador que desordena. Que es desconnecta. Que no sempre s'ajusta al pla. Però no el pot tocar. No el pot asseure. No el pot substituir.
Per què? Per Florentino Pérez. El president ha blindat el brasiler. Literalment. A Vinícius se li concedeix un tracte d'estrella absoluta. Florentino vol tancar la seva renovació com més aviat millor. El seu contracte actual arriba fins al 2027, i al club hi ha pànic que pugui quedar amb només un any disponible. No volen jugqdors añl Madrid en el seu últim any de contracte. No volen riscos. I mantenir-lo content és una prioritat institucional.
Per això, cada vegada que Alonso ha suggerit un canvi dràstic, la resposta ha estat la mateixa: Vinícius ha de jugar sempre. Fins i tot després de l'incident en el Clàssic, quan va abandonar el camp fent escarafalls després de ser substituït. Una actitud que va molestar el club. Però no suficient per modificar el pla. La renovació és primer. La disciplina, després.
Florentino Pérez tampoc vol conflictes amb Bellingham
En paral·lel, Bellingham travessa el seu pitjor moment des que va arribar al Madrid. El seu inici va ser aclaparador. Semblava indestructible. Però ara és un jugador apagat. Sense espurna. Sense influència. El seu partit davant el Celta va ser alarmant. No va aportar en atac. No va ajudar en defensa. No va ser res. La grada ho va notar. Ho va assenyalar. Molts van demanar que Alonso el fes seure. Però tampoc pot. Està prohibit.
La raó és que el seu entorn pressiona. El seu pare i agent truca. Opina. Exigeix minuts. Exigeix protagonisme. I el president no vol més conflictes amb agents, pares i entorns.
Entre els dos, Vinícius i Bellingham, condicionen tot. Condicionen les alineacions. Condicionen el sistema. Condicionen l'autoritat de l'entrenador. I condicionen el futur d'un Xabi Alonso que arriba al duel contra el City sense marge.
Perquè el duel de dimecres davant el Manchester City apareix com un examen definitiu. Un punt d'inflexió potencial. Un partit que pot definir el projecte. Alonso necessita una reacció immediata. Un Madrid més ferm. Més cohesionat. Més decidit. I, sobretot, necessita que Vinícius i Bellingham assumeixin el paper que els correspon. Perquè sinó, poden convertir-se en la sentència definitiva de Xabi Alonso al Reial Madrid.