“Si fa dos anys em diuen que estaria aquí no m’ho hagués cregut”. El futbol, en molt poc temps, ha transformat la vida de Víctor Fernández Satué (1998, Sant Cugat). Aquest talentós extrem ha canviat el camp del Cornellà per les instal·lacions de l’Acadèmia del Newcastle anglès. El seu primer contracte com a professional, signat la temporada passada, el va obligar a fer les maletes per allunyar-se de la família i perseguir el seu somni: “Soc una persona a qui li agraden els reptes i per mi no era un problema marxar fora per triomfar”.

L’adaptació a la seva nova vida no va ser fàcil i reconeix que la tecnologia l’ajuda a oblidar la distància: “Al final t’acabes acostumant, però per sort els veig bastant sovint -als pares- perquè venen ells cada un o dos mesos o perquè torno a Barcelona quan tinc algun dia lliure. A més, també m’ajuden molt les videotrucades”.

La rutina també contribueix a tenir el cap a lloc quan estàs lluny dels amics. “Cada dia m’aixeco a les 08.30 hores per anar a l’Acadèmia, esmorzem, entrenem i dinem. En funció del dia, tenim gimnàs o doble sessió. Després ja podem marxar cap a casa”, assegura abans de reconèixer que passa gran part del temps lliure amb els companys d’equip.

En el seu primer any al Newcastle, Fernández s’ha convertit en un habitual dels entrenaments del primer equip, que competeix a la Premier League, la màxima categoria del futbol anglès. “Des que vaig arribar ja em van acollir molt bé i això et dona un plus de motivació i confiança per quan arribi el moment de fer un pas endavant”. Una arribada que va estar farcida d’interrogants quan els diners anglesos van arravatar-li a l’Espanyol un futbolista que mai va arribar a gaudir. L’exentrenador del Reial Madrid Rafa Benítez, encarregat de la banqueta de Sant James’ Park, pot jugar un paper diferencial en consolidar la seva evolució meteòrica.

“La Premier sempre m’ha apassionat i em sento molt identificat amb l’estil de joc directe i els futbolistes verticals”, diu l’extrem, que vol seguir cremant etapes després de debutar amb Benítez en un partit amistós. “El que més em crida l’atenció del futbol anglès és la professionalització i com s’enfoca la manera de treballar”, afegeix abans de començar a enumerar les virtuts d’unes competicions empeses pel suport econòmic: “La preparació és molt més física, la intensitat del partit és més alta i això provoca més xocs i segones jugades”. A més, remarca que els estadis “sempre estan plens” i es respira una “atmosfera fantàstica per als que volem ser futbolistes”.

Entre partides al Call of Duty i al FIFA, els seus videojocs preferits, i capítols de Narcos, Breaking Bad o Prision Break, Víctor Fernández no aparta la mirada del seu gran objectiu: consolidar-se a la Premier League.

Amb 20 anys, el futur és seu, però no tanca la porta a tornar: “Suposo que a qualsevol esportista li agrada jugar al costat de casa, la família i els amics. Ara mateix estic content, però mai es pot descartar res, i menys en futbol”.