El vestidor de la selecció espanyola comença a mirar el cas Pedri amb certa preocupació. El canari continua sent un dels futbolistes més talentosos del grup, però el seu Mundial no està mostrant la versió dominant que sí que se li exigeix al Barça. Luis de la Fuente el manté com a titular, tot i que dins de l'equip creix la sensació que potser ha arribat el moment d'apostar per Fabián Ruiz.
El debat no neix d'una falta de respecte cap a Pedri. Ningú discuteix la seva qualitat, la seva lectura entre línies ni la seva capacitat per accelerar una jugada amb un sol control. El problema és el rendiment actual. Espanya entra en la fase decisiva del Mundial i necessita futbolistes en plenitud, no noms protegits pel que representen o el que van mostrar en el passat. Aquí és on Fabián guanya força.
Pedri no acaba de manar a la medul·lar
Amb la selecció, Pedri mai no ha aconseguit ser l'estrella mundial que apareix cada vegada que juga al Barça. El seu futbol necessita continuïtat, ritme i molta participació a prop de l'àrea rival. En aquest Mundial, tanmateix, apareix i desapareix massa. Té moments bons, però no governa els partits amb l'autoritat que s'espera d'un titular indiscutible.
El vestidor ho nota perquè Espanya competeix ara contra rivals que castiguen qualsevol dubte. De la Fuente ha defensat que els seus centrecampistes són intercanviables segons el rival, i aquesta frase obre la porta al canvi. Si Pedri no està en el seu millor punt físic ni esportiu, Fabián ofereix una alternativa més sòlida per al moment actual.
Fabián demana lloc a l'onze de la Roja
Fabián Ruiz aporta una cosa diferent. Té més recorregut, més arribada, més presència física i continua sent capaç d'ordenar l'equip. No necessita tant protagonisme amb pilota per influir. Pot equilibrar, trepitjar àrea, donar pausa i alliberar Rodri en fases de pressió. Per a una Espanya que vol continuar viva, aquest perfil comença a semblar més convenient.
A més, Fabián arriba amb una maduresa competitiva absoluta. Ha guanyat dues Champions seguides al PSG, entén els partits grans i no es desordena quan el partit es torna incòmode. En un encreuament de màxima exigència, aquesta estabilitat pot valer més que el talent, ara intermitent, de Pedri. De la Fuente té la decisió final, però el soroll intern existeix. Mantenir Pedri seria apostar per jerarquia i confiança. Asseure'l per posar Fabián seria acceptar que el Mundial no espera ningú. I ara mateix, al vestidor, molts creuen que Espanya necessita rendiment immediat.