El Reial Madrid viu un clima enrarit. Un ambient tens. Un equip partit en dos. El projecte de Xabi Alonso, que va començar amb impuls i esperança, s'ha anat diluint. Els resultats no acompanyen. Tampoc les sensacions. I ara, el focus no és només en el que passa a la gespa. És a dins. En el cor del vestidor. En un conflicte que ja ningú és capaç de dissimular.
La mala ratxa és evident. Quatre ensopegades en cinc partits. Un futbol espès. Un pla que sembla no arrencar. I tot això ha desembocat en un clima que ja és insostenible. Xabi Alonso demana paciència. “Queda molta temporada” o “Estem en construcció” són frases que es repeteixen una vegada i una altra en cada roda de premsa del tècnic basc. I alguns jugadors fan gestos públics intentant tancar el debat. Però tot és superficial. Els problemes de fons segueixen aquí més vius que mai.
Divisió marcada al vestidor del Reial Madrid
Perquè dins del vestidor hi ha dos bàndols. Dues formes de veure el projecte. Dues visions completament oposades. El grup majoritari és el que desconfia. El que mira l'entrenador amb recel. El que creu que els seus mètodes no encaixen amb el que exigeix aquest club. I aquí apareixen noms importants. Jude Bellingham, Vinícius, Rodrygo, Valverde, Brahim, Ferland Mendy, Camavinga i Endrick. No és una llista qualsevol. En bona part és la columna vertebral del Madrid del present i del futur.
Per a ells, el mètode de Xabi és rígid. Massa vídeo i anàlisi, i molt poca pràctica. Creuen que l'equip s'ha tornat previsible i necessita més llibertat sobre la gespa. Que el discurs del tècnic ja no connecta. Ni motiva ni inspira. I això ha derivat en una fractura. En un distanciament evident
Alguns, com Bellingham o Vinicius, sostenen que el pla tàctic no s'adapta a les seves virtuts. Que els moviments que se'ls exigeix els resta llibertat. Els limita la creativitat. Els obliga a jugar a alguna cosa que no senten. Altres, com Camavinga o Valverde, estan cansats d'aparèixer en posicions que no són les seves, especialment als laterals. Ho veuen injust. I ho verbalitzen. Brahim, Mendy i Endrick, per la seva banda, directament se senten marginats.
Els aliats d'Alonso són cada cop més minoria
Al costat oposat hi ha el grup que defensa Xabi. Menys nombrós, però amb pesos molt pesants. El primer, el més influent, Kylian Mbappé. Al seu costat, Thibaut Courtois, Dani Carvajal, Antonio Rudiger o Dean Huijsen. Per a ells, Xabi sí que representa un projecte coherent. Veuen un pla i una estructura. Creuen que el nivell d'exigència del tècnic és clau per competir al màxim nivell
Però aquí hi ha el problema: aquest grup és minoria. I el pes real, el que marca el dia a dia, és a l'altre costat. Al bàndol que ja no confia. Al que vol canvis. Al que se sent incòmode. I aquesta fractura es nota al camp i en el dia a dia. El Madrid està desconnectat.