El vestidor del Barça va començar la pretemporada mirant Hamza Abdelkarim com una aposta personal de Hansi Flick. El davanter egipci amb prou feines tenia experiència al màxim nivell i havia de jugar inicialment amb el filial, però el seu impacte va canviar la percepció. Els seus gols, la seva manera d'atacar l'àrea i la confiança del tècnic han fet que molts companys entenguin per què rep un tracte especial.
Flick veu en l'egipci condicions que recorden els grans nous moderns. És potent, agressiu en els desmarcatges, domina el cos a cos i sempre està pendent del remat. No necessita participar constantment per influir, perquè obliga els centrals a retrocedir i obre espais per a Lamine Yamal, Pedri i els extrems. Aquesta capacitat explica comparacions internes inevitables amb Erling Haaland.
El doblet que va canviar l'opinió del vestidor
El punt d'inflexió va arribar davant el Birmingham City. Hamza va provocar i va transformar un penal, i després va aprofitar un error defensiu per marcar de nou. Hansi Flick va destacar que havia fet exactament el que esperava d'un davanter centre. Més enllà dels gols, va valorar la seva pressió, l'ocupació de l'àrea i la naturalitat amb què va interpretar cada atac.
Els companys van observar que no es comporta com un juvenil intimidat. Va renunciar a part de les seves vacances després del Mundial amb Egipte per incorporar-se a la pretemporada i competir des de l'inici. Aquesta ambició, unida a la seva potència física, ha canviat l'etiqueta de promesa per la d'alternativa real. Ja ningú no interpreta la confiança de Flick com un simple caprici.
Flick vol protegir el davanter abans d'exposar-lo
Comparar-lo amb Haaland no significa que Hamza ja hagi assolit aquest nivell. El noruec fa anys que domina l'elit, mentre l'egipci encara ha de millorar el seu joc d'esquena, la pressió coordinada i la regularitat. La comparació neix del perfil: un davanter poderós, vertical, obsessionat amb l'àrea i capaç de convertir poques intervencions en ocasions clares.
Flick vol mantenir-lo a prop del primer equip, tot i que combini aquesta dinàmica amb minuts al Barça Atlètic. El tècnic sap que exposar-lo massa aviat pot perjudicar-lo, però també considera que la seva evolució ha d'accelerar-se al costat dels millors. El vestidor ja entén per què és el nen mimat de l'entrenador. Hamza ha demostrat que posseeix una cosa difícil d'ensenyar: instint, potència i fam de gol. Haaland continua sent una referència mundial; l'egipci, una aposta prometedora com poques. Però la seva irrupció ha convençut el Barça que pot créixer fins a convertir-se en un davanter dissenyat per marcar diferències durant molts anys.