El futbol, com tots els esports, és un art que es conjuga en subjuntiu. Si ahir el VAR no hagués invalidat dos gols, avui el Barça seria finalista de la Supercopa d'Espanya. Si Neto hagués aturat el penal de Morata, possiblement l'Atlético no hauria remuntat. I, en definitiva, si el conjunt blaugrana hagués guanyat un partit en el qual va dominar el joc però que va perdre per deixadesa en els detalls, avui no estaríem parlant que Ernesto Valverde ha donat tres dies de festa a la plantilla després de la derrota d'ahir. Com és lògic, la reacció de molts aficionats davant la notícia és d'incomprensió, rebuig o fins i tot ira, sobretot perquè ahir el Barça va aguantar bé el ritme físic dels homes de Simeone, però va seguir lluny de l'excel·lència tàctica que reclama el públic del Camp Nou.

Un ritme de treball irregular

Quan dilluns tornin als entrenaments, els jugadors blaugrana hauran tingut 13 dies de vacances entre el 21 de desembre -partit contra l'Alabès, el darrer del 2019- i el primer entrenament després de la desfeta d'ahir. Dit d'una altra forma: en 22 dies, n'hauran estat 13 sense entrenar ni veure's les cares. És lògic que un conjunt que encadena tres empats, una derrota i una sola victòria en els últims cinc partits oficials es permeti no destinar tot el temps possible a treballar les mancances tàctiques que presenta, tant en atac com en defensa?

Podem frivolitzar i pensar que Valverde ha perdut el crèdit dels seus jugadors, i que fins i tot és la pròpia plantilla culer qui decideix quan i com s'entrena. Podem atiar el foc i recordar-nos que, en comptes de dir ahir a la zona mixta que en els deu dies vinents treballaran el doble i faran entrenaments amb doble sessió per tal de millorar, els jugadors blaugrana podran estar fins dilluns on els roti i sense donar explicacions. Podem, en definitiva, seguir convençuts que el que els jugadors necessiten després de perdre ahir és un càstig, i no pas el premi de tenir tres dies lliures. Però també podem pensar que, en realitat, la decisió no es tracta ni d'un premi ni d'un càstig, sinó d'una cosa molt més complexa i avorrida anomenada planificació esportiva.

valverde busquets efe

EFE

Els microcicles com a argument

Com tots els equips d'alt rendiment que juguen tres competicions, el Barça està acostumat a treballar amb microcicles curts. Què vol dir això? Que entre partit i partit, Valverde i els seus ajudants acostumen a treballar amb un cicle de 2-3 entrenaments abans del proper rival. Així, amb un cicle de 7 dies, els jugadors acostumen a mantenir la forma òptima jugant dos o tres partits i entrenant-se tres o quatre dies. El pròxim partit del Barça no és fins d'aquí a 10 dies, el 19 de gener, per tant el microcicle d'entrenaments d'avui fins al duel contra el Granada és llarg. Davant això, científicament qualsevol preparador físic defensarà que té lògica destinar el descans en la primera fase del microcicle per tal d'augmentar la càrrega física en la seva meitat -a mitja setmana- i arribar al partit de diumenge en les millors condicions.

Aquest argument, vàlid i comprensible, dubtosament acontentarà els aficionats culés, com tampoc no amagarà que Neto rebi per mitjana un gol cada 45 minuts, que Arturo Vidal sigui titular defensant l'escut d'un club al qual ha demandat o que el primer canvi del partit d'ahir fos al minut 85. És fàcil parlar des de fora, però. Segurament si fóssim entrenadors del Barça ho faríem diferent, però ni ho som ni ens podem passar la vida vivint en un subjuntiu ancorat al passat hipotètic. El que podem, això és sí, és criticar el que ens agrada, ni que tingui mil arguments. Per sort, que tot el que és argumentable sigui també criticable és un subjuntiu conjugat en present.