Ser migcampista al Barça no és una feina gens senzilla ni d'èxit garantit i un bon exemple d'això és Marc Casadó. un futbolista que fa tot just uns mesos era el símbol de la fiabilitat i la contundència al mig del camp del Barça, i que avui es troba atrapat en una dinàmica que l'ha portat al límit del comiat al club de la seva vida. El que va passar dissabte passat contra l'Alabès no va ser un accident aïllat, sinó la confirmació que alguna cosa s'ha trencat en el seu rendiment i que Hansi Flick ja no pot sostenir més.
D'aquesta manera, el partit al Camp Nou va deixar Casadó completament exposat. Va començar malament i va acabar pitjor. Va sortir a la foto del primer gol dels vitorians, va cometre errors en la sortida de pilota, va regalar possessions clau i va transmetre una inseguretat impròpia d'un jugador que pretén consolidar-se al primer equip del Barça. Aquest futbolista sòlid, ferm i valent que vam veure la temporada passada ha desaparegut sense deixar rastre. En el seu lloc, s'ha instal·lat un perfil temiós, sense convicció i amb dubtes en cada intervenció.
Flick ja no es fia de Casadó
Al cos tècnic del Barça hi ha consens i aquest és que Casadó ja no ofereix el nivell mínim exigible per competir al màxim nivell. Flick, que sempre s'ha caracteritzat per donar oportunitats a tothom i avaluar el rendiment sense prejudicis, li va donar minuts, confiança i espai per demostrar que pot ser un jugador útil. Però la resposta del jugador, aquesta temporada, ha estat insuficient. No només no ha fet un pas al davant, sinó que ha retrocedit. Avui sembla un jugador desconnectat emocionalment, superat per la pressió i totalment incapaç de sostenir el ritme i l'exigència de l'equip
La realitat és que el Barça no es pot permetre debilitats, i menys en posicions tan sensibles. Especialment en un curs on el marge d'error és inexistent. Casadó, mentrestant, s'enfonsa en la irregularitat. Les errades es repeteixen, la sensació d'inseguretat creix i la seva aportació és pràcticament nul·la. Flick, pragmàtic i directe, ja ha transmès al jugador que el millor per al seu futur immediat és buscar una sortida. No hi ha càstig ni mala fe, només una conclusió basada en el rendiment: ara mateix, no està per jugar al Barça
Casado, davant una decisió inevitable
Així doncs, la situació empeny el migcampista a un canvi d'aires. Li van donar l'oportunitat i l'ha desaprofitat. La seva actuació davant l'Alabès ha estat la gota que fa vessar el got. El club obrirà la porta i ell haurà de triar una destinació on pugui reconstruir-se. Perquè quedar-se ja no és una opció. El Barça necessita més, i Casadó, avui, no ho pot donar.