La setmana del 21 al 27 d'octubre de 2024, Hansi Flick va presentar el seu nou Barça al món. En aquells dies, els blaugrana es van haver d'enfrontar al Bayern de Munich a la Champions League i al Reial Madrid a la Lliga. En el primer matx, amb un Raphinha sensacional, l'alemany va atropellar el seu exequip per un 4-1. Aquella nit del 23 d'octubre, al Lluís Companys, els catalans van maximitzar les seves capacitats ofensives i defensives, tot i que el millor per a ells encara havia d'arribar. Tres dies més tard, Hansi Flick i els seus viatjaven a Madrid per disputar el seu primer Clàssic. Aquell matx va acabar amb una victòria incontestable del Barça per un resultat de 0-4. Havien humiliat el Reial Madrid al Santiago Bernabéu i no existia ningú al món que no cregués en aquest equip i qüestionés els seus mètodes.
Per fer paral·lelismes, la setmana passada els culers van entrar en una tessitura semblant. Dimarts es van enfrontar al PSG i diumenge al Reial Madrid. El Barça arribava a aquells partits invicte i només coneixent la victòria. Havien realitzat el millor inici de la Lliga de la seva història i avançaven per sis punts els blancs en la competició domèstica. La primera patacada va arribar dimarts a París. Aquella nit Luis Enrique li va guanyar la partida tàctica a Flick i va baixar dels núvols els blaugrana amb un 4-2. Però al revés que dues temporades enrere, el pitjor encara havia d'arribar. José Mourinho va sorprendre a tots amb el seu plantejament i va neutralitzar el Barça. Malgrat perdre per un ajustat 1-2, els símptomes de la derrota van ser estranys. Una pressió mal executada, una defensa tèbia i un atac que no sabia què fer en tres quarts de camp obligaran Hansi Flick a replantejar-se moltes qüestions sobre el seu mètode de joc.
El Barça no és intocable
Els catalans van iniciar la setmana passada amb la il·lusió de presentar candidatura com a aspirants a tot, buscant una setmana idíl·lica. Malgrat les grans baixes en defensa que tenia Hansi Flick, Eric Garcia i Jules Koundé, es mostrava confiat per al que li venia els següents set dies. L'inici de la desfeta va començar a França. Ja en els primers minuts de partit es va veure com el PSG estava un nivell per sobre del Barça, a més, per si no n'hi hagués prou, a la llista de lesions se li va sumar Dani Olmo, que prometia ser clau en aquests partits pel seu joc associatiu. El partit va haver de continuar sense el de Terrassa i el Barça, encara que no es va arribar a desconnectar del partit, va acabar perdent de forma convincent. Els de Luis Enrique van avassallar els catalans, que només van dominar el partit els primers minuts de la segona meitat. A més, aquell dia es van veure els primers problemes del Barça. Amb prou feines van rematar 5 vegades a porteria per 14 dels parisencs, que van sumar, a més, dos xuts al pal. Aquesta fragilitat enrere i la poca creativitat a davant van confirmar que el Barça no estava encara al nivell del millor equip del món.
De totes maneres, encara quedava el Clàssic. El Reial Madrid, malgrat arribar amb un ple de victòries a l'octubre, venia arrossegant dubtes i una derrota contra els blaugrana podia deixar el projecte de Mourinho molt tocat. Tot i això, el guió d'aquesta setmana ja semblava escrit. El Barça va arrencar millor la primera mitja hora de partit, encara que els centrecampistes no estaven aconseguint imposar el seu joc. D'altra banda, Marc Cucurella estava assecant Lamine Yamal en totes les jugades que intentava el 10 culer. No obstant això, el partit estava bastant igualat, però una altra lesió va arribar per torçar els plans. Xavi Espart no va poder continuar i va ser substituït per Alejandro Balde. En aquell moment, Cancelo va passar a la dreta i aquesta banda va ser una autèntica autopista per a Yan Diomande. L'ivorià era un perill en totes les jugades que protagonitzava, a més de ser el jugador que més regats va completar en el partit amb tres. De fet, el primer gol, malgrat tenir una gran mica de fortuna per un molt mal rebuig de Gerard Martín, va arribar per una gran jugada seva. El Barça va aconseguir empatar el partit, però es va continuar mostrant erràtic, i després d'una pèrdua de Gabriel Jesus en els minuts finals i una gran jugada de Camavinga que va retratar Pau Cubarsí, el Reial Madrid va imposar l'1-2 definitiu.
No tot està perdut per al Barça ni cal tallar caps
Si bé és cert que no ha estat la gran setmana per a la parròquia culer, no cal posar-se les mans al cap, almenys encara. El Barça encara és líder a la Lliga i a la Champions ja té un bon botí de punts. Els de Flick ara hauran de centrar-se en els pròxims partits, encara que sense oblidar els motius d'aquestes dues derrotes.
La primera parada de les tres següents serà el pròxim diumenge contra l'Alabès. Els blaugrana gaudiran d'una setmana sencera de descans per centrar-se en el partit contra els babazorros. Per tant, els dos partits restants abans de l'aturada de seleccions al novembre seran Aston Villa i Atlètic de Madrid. Aquests dos partits seran dos exàmens parcials per als catalans per veure què tant els ha afectat la setmana tràgica i veure si es poden aixecar d'aquest dur cop i tornar al gran estat de forma que havien ofert.