Alguna cosa s'ha trencat en Luka Sucic, i a Zubieta ho saben. El migcampista ofensiu croat, cridat a ser una de les grans irrupcions de la Real Sociedad, travessa un moment crític. Amb Sergio Francisco a la banqueta, el jove talent sembla haver perdut tota connexió amb la seva millor versió, aquella que va mostrar sota les ordres d'Imanol Alguacil, quan la seva esquerra era sinònim de verticalitat, visió i descaradura. Avui, però, el seu nom amb prou feines apareix en les alineacions, i quan ho fa, passa inadvertit.
L'últim episodi del seu declivi es va viure en el duel de copa contra el Negreira, un partit dissenyat per donar minuts als menys habituals. Sergio Francisco va alinear un onze amb múltiples rotacions, confiant que Sucic aprofitaria l'oportunitat. No ho va fer. Ni la superioritat davant el rival ni el resultat (0-3 a favor) van maquillar la seva discreta actuació. El seu pas pel camp va ser una barreja d'imprecisió, falta d'energia i desinterès preocupant.
Sergio Francisco perd la paciència: Sucic, sense actitud ni respostes
En la roda de premsa posterior a la trobada, Sergio Francisco va intentar cobrir-lo, amb diplomàcia i prudència. “Diria que tots tres han estat al nivell”, va dir el tècnic d'Irun, esquivant comparacions amb els més destacats de la nit: Goti i Sadiq, que sí que van aprofitar la seva oportunitat. Però les imatges i els números van explicar una altra història. Goti va firmar un gol, va participar activament en el segon gol i va ser un perill constant entre línies. Sadiq, tot i que erràtic de cara a l'arc, es va mostrar combatiu, intens, amb fam. Sucic, en canvi, va semblar absent, desconnectat i sense ambició.
La paciència en el cos tècnic comença a esgotar-se. Des que Sergio Francisco va agafar les regnes de l'equip, el croat amb prou feines acumula 121 minuts en tota la temporada, i no juga a LaLiga des de la derrota contra el Rayo Vallecano a la jornada 8. En un vestidor en què es premia el compromís i l'actitud, la passivitat de Sucic contrasta amb l'entrega de jugadors joves com Ander Barrenetxea o Brais Méndez, que sí que s'han sabut guanyar el respecte de l'entrenador.
El mercat hivernal, l'última oportunitat per al croat
A Donostia es comenta en veu baixa el que ja sembla inevitable: una possible cessió de Luka Sucic al mercat d'hivern. El club vol evitar que un talent del seu calibre s'apagui per complet, i consideren que un canvi d'aires podria reactivar la seva carrera. No obstant això, el mateix jugador haurà de mostrar que encara conserva el foc competitiu que el va portar a ser internacional amb Croàcia i a despertar l'interès d'equips de la Bundesliga i la Serie A.
El contrast amb la seva etapa anterior és brutal. Amb Imanol Alguacil, Sucic gaudia de llibertat creativa, era protagonista a la medul·lar i s'atrevia amb tot. El seu potent xut de mitja distància era un recurs constant i la seva connexió amb els davanters, un factor determinant. Avui, en canvi, el futbolista sembla fora de ritme, sense confiança i amb la mirada perduda. A la Real preocupa que la davallada no sigui només física, sinó també mental.
La Real Sociedad viu una etapa de transició, amb un entrenador que aposta per meritocràcia pura. Sergio Francisco no regala minuts, i això està deixant enrere figures que abans semblaven intocables. Sucic és el cas més clar, però no l'únic: el seu compatriota Duje Caleta-Car també va mostrar una versió fluixa, lenta en la marca i amb una groga que va retratar la seva desconcentració.