Catalunya es reivindica al Nou Congost de Manresa per celebrar el centenari de la Federació Catalana de Bàsquet. La selecció catalana liderada per Pierre Oriola ha plantat cara contra l'Argentina en una gran festa de bàsquet (88-94). La victòria ha estat dels argentins de Facundo Campazzo i guiats per l'encert de Lucio Redivo, però els catalans han competit de tu a tu contra una selecció que està en plena preparació del preolímpic.

La festa catalana del Nou Congost

El combinat català, que no disputava un partit des de fa 18 anys, va començar el partit amb un gran encert, amb Pierre Oriola fent molt de mal a la pintura argentina. Però Lucio Redivo també va començar a marcar el seu propi ritme des de la llarga distància. Gran igualtat fins al tram final del primer quart, amb certa distància dels argentins en el marcador (15-21).

L'Argentina, però, va seguir marcant distàncies abans del descans després d'un parcial de 3-14, arribant a superar els 20 punts d'avantatge. I és que el 31-49 amb el qual es va arribar al descans és una clara mostra de la força anotadora dels argentins, que anaven a ritme d'apropar-se als 100 punts.

La selecció catalana es recupera i mostra caràcter

Però la selecció catalana no es va arronsar i a la represa va ser Ferran Bassas qui va retallar distàncies. Bons punts des de la llarga distància per mantenir la il·lusió dels aficionats catalans. I el Nou Congost es va encendre i va donar ales a l'esperança. Catalunya va tenir els seus millors moments a l'inici del tercer quart, però abans del final l'argentí Redivo va tornar a aparèixer i va tornar a marcar les diferències en el marcador (56-71).

I en l'últim quart es va recuperar l'espectacle. Moltes cistelles, però intercanvi que no va donar avantatge als catalans. L'Argentina va mantenir el seu ritme anotador i no va donar més concessions als catalans. Tot i això, amb el 88-94 final, va quedar clar que la selecció catalana, sense estrelles com Ricky Rubio, Àlex Abrines, Marc Gasol o Sergi Martínez, va demostrar la seva millor versió.

I Catalunya ja demostra que és una selecció a tenir en compte. No pot competir de manera oficial i ara ho ha fet en un amistós sense les seves grans estrelles, però ha fet un cop sobre la taula. I s'ha viscut un partit històric que tant de bo es repeteixi cada any i no s'hagi de trigar novament 18 anys per veure competir Catalunya.