El millor equip de la història del bàsquet va ser, probablement, la selecció dels Estats Units dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Pel que fa als noms, no hi ha dubte: Michael Jordan, Larry Bird, Magic Johnson, Karl Malone o Scottie Pippen, entre molts altres, en formaven part. Aquella plantilla es va batejar com el Dream Team, és a dir, l’equip dels somnis. Com era d’esperar, van guanyar la medalla d’or. La final la van disputar contra la Croàcia de Toni Kukoč.
Més enllà de les exhibicions sobre la pista, el Dream Team també va deixar empremta fora del parquet. Ho ha explicat amb detall Charles Barkley, un dels integrants d’aquell equip irrepetible, en una entrevista al pòdcast Pardon My Take. Segons el seu relat, les nits a Barcelona van ser tan intenses com els partits. “Ens bevíem, com a mínim, un parell de caixes de cervesa cada nit mentre jugàvem a cartes”, revela amb naturalitat. Les timbes de pòquer reunien habitualment figures com Michael Jordan, Magic Johnson, Scottie Pippen i el mateix Barkley: “Jugàvem durant tres, quatre o cinc hores seguides”.
Jordan, com era habitual en ell, no acceptava límits. “Sempre intentava apujar les apostes. L’idiota no s’adonava que tots érem rics”, comenta entre rialles Barkley, tot recordant que cap dels presents no tenia problemes per igualar les xifres astronòmiques que plantejava el dorsal 23. Aquelles vetllades, passades entre cartes i cerveses, van acabar creant una complicitat especial entre algunes de les estrelles. Barkley i Jordan, que havien tingut una relació tensa, van fer les paus i van estrènyer llaços d’amistat.
També van sorgir connexions inesperades. Patrick Ewing i Larry Bird, per exemple, es van convertir en inseparables durant la concentració. “Els vam fer samarretes que deien 'Harry i Larry' per fer broma. Es van fer molt amics, va ser genial”, recorda Barkley. Tot i aquest ambient distès fora de la pista, el nivell de competitivitat no va baixar ni un sol graó. “Els entrenaments eren una bogeria. Tots volíem demostrar qui era el millor. Hi havia molts egos, però ens respectàvem molt”, assegura.
El rendiment a la pista va ser increïble
Malgrat les nits de disbauxa i les maratons de pòquer entre estrelles multimilionàries, el rendiment del Dream Team a la pista va ser incontestable. Van disputar vuit partits i els van guanyar tots, amb una mitjana de 117,3 punts a favor i només 73,5 en contra. Cap rival no els va plantejar problemes. La final, contra la Croàcia de Toni Kukoč, va acabar amb un contundent 117-85.
Charles Barkley va ser el màxim anotador de l’equip, seguit de Jordan, Malone i Mullin. Onze dels dotze jugadors van acabar al Hall of Fame i el seu pas per Barcelona va suposar un punt d’inflexió: es va elevar la popularitat del bàsquet a escala mundial i va inspirar tota una nova generació de jugadors internacionals. Aquell estiu, els Estats Units no només van guanyar l’or: van canviar la història del seu esport.