La Reial Societat imposa la seva llei i acaba fent valer el 2-1 de la primera meitat no sense la imprescindible actuació d'Álex Remiro. Els locals controlarien el partit de manera pràcticament íntegra, però l'Espanyol fregaria un empat que podria haver donat continuïtat a la seva bona posada en escena com a visitant.
Els esquerrans de la Reial Societat marquen la diferència
L'Espanyol tornava a desplaçar-se al País Basc amb un regust dolç després d'endur-se els tres punts en la seva visita a Sant Mamés. Aquest cop, ho faria amb rumb a Sant Sebastià, on a jutjar per les estadístiques, podia tenir més fe en treure profit en forma de punts. El conjunt txuri-urdín encara no coneixia la victòria a casa després de caure contra el Barça i d'empatar contra l'Atlètic de Madrid. Havien rebut dos equips d'alt quirat, però els d'Imanol Alguacil encararien el partit de la mateixa manera contra un Espanyol tocat.
Si per alguna cosa és coneguda la Reial, és per oferir un joc ofensiu basat en la possessió i les commutacions dels seus mitjapuntes. Moltes cames esquerres amb molt de talent per dins, essent David Silva el menys mòbil i Take Kubo el més profund. Els locals estaven portant el partit al seu terreny i Vini Souza, Darder i Edu Expósito es veurien completament superats a la zona ampla del camp. Els esquerrans de la Reial Societat marcarien la diferència.
Tres gols en dotze minuts per assaonar la primera meitat
Aleshores, i en una de les ocasions en què menys perill es conjecturava per a la porteria perica, el primer. Mal control d'Álvaro Fernández a la seva pròpia àrea petita, i atent Kubo, li robaria la cartera per endur-se la dura puntada del porter, però regalant el gol a un Alexander Sørloth que ja va marcar el darrer dijous en la cita dels biscaïns amb l'Europa League.
Sigui com sigui, arribaria de manera gairebé immediata la reacció catalana. Darder es remetria a la pissarra de Diego Martínez per enviar un servei de cantonada a la frontal de l'àrea. Allà, Edu Expósito, tot sol, engaltaria una rematada centrada, però suficient per travessar un mar de cames que impossibilitaria la reacció d'Álex Remiro al 19'. Amb tot, i tot i que els gols havien arribat en qüestió de dos minuts, Brais Méndez s'ocuparia d'acabar d'assaonar la primera meitat amb el tercer del partit i el segon per als seus.
L'Espanyol no trobaria la manera d'evitar que els tres punts es quedessin a Sant Sebastià
Diego Martínez donaria entrada a revulsius com Javi Puado i Dani Gómez per esvalotar el partit. En termes generals, el control romandria en poder txuri-urdín, però l'Espanyol tindria la seva. Seria Leandro Cabrera, que després d'arrodonir un partit gairebé de 10, estaria a punt de posar-li el fermall d'or amb un cop de cap que, si no fos per la miraculosa intervenció de Remiro, hagués repartit un punt per ambdós equips.