El Reial Madrid fa els deures contra l'Al-Ahly (1-4) no sense sofrir per citar-se contra l'Al-Hilal saudí a la final del Mundial de Clubs.
Vinícius noqueja l'Al-Ahly amb un gol psicològic
Molt probablement, el Reial Madrid hagi respost al paradigma de què es coneix com a gol psicològic durant aquest partit. Tot i que el duel ha acabat resultant un mer tràmit per als d'Ancelotti, l'Al-Ahly ha començat a tirar la tovallola a la vora del descans. Fins aleshores, el conjunt egipci es mantenia mesurat per tal de no exposar-se gaire defensivament. Renunciava a la iniciativa, però també mantenia les seves línies compactes per evitar espais interiors.
Sigui com sigui, i en un error groller d'un Mahmoud Metwaly que no ha tingut la seva nit, Vinícius Júnior ha establert el primer del partit al minut 42. D'aquesta manera, i tot i que l'Al-Ahly no s'havia prodigat en atac per buscar trencar la igualada inicial, els africans s'han endut un gerro d'aigua freda en veure's per sota en el marcador en temps de descans.
Fede Valverde, amb la gota que havia de fer vessar el got
La sensació que la superioritat del Reial Madrid es plasmaria a l'electrònic no deixava a l'Al-Ahly deixar-se anar en atac, però en encetar la segona part veient-se perdent 1-0, ja no tenien res a perdre. No obstant això, només començar el segon temps, ha arribat Fede Valverde amb la gota que havia de fer vessar el got. L'uruguaià, amb una sang freda impròpia d'un futbolista que no arribava al xoc en el seu millor moment de confiança, ha transformat en gol un rebuig del porter El-Shenawy.
Ja amb dos gols d'avantatge, el combinat merengue semblava tenir els deures fets. A partir d'aleshores, Rodrygo i Vinícius que no s'han deixat de buscar (i de trobar) durant tot el partit, s'han deixat anar encara més i han deixat fluir la imaginació. D'una de les seves típiques arrancades naixeria el penal clamorós de Metwaly. El central, aquest cop en una maldestra acció sobre Vinícius, ha comès un penal clar que no ha estat dictaminat ni després d'una revisió.
Malgrat tot, el conjunt blanc no havia de tenir problemes per encarrilar la final, però Camavinga, també en una errada infantil, cometria una altra pena màxima perquè Ali Maâloul afegís picant al partit amb l'1-2. Era tan irònic que el Reial Madrid no hagués tancat el partit, que inclús Luka Modric, especialista en la matèria, perdonaria la sentència fallant des dels 11 metres.
Rodrygo posa l'(in)esperat gol de la tranquilitat i Arribas remata la feina
Massa factors començaven a posar-se en contra d'un Madrid que, tot i no veure's entre l'espasa i la paret en cap moment, ha començat a patir pel partit. Tanmateix, l'entrada de Ceballos des de la banqueta ha posat les coses a lloc i, amb una assistència de crac del mateix andalús, Rodrygo posaria el gol de la tranquil·litat, encara que l'equip blanc no ha sabut traduir-la en futbol ni quan guanyava 0-2. La feina l'ha rematada Sergio Arribas, que tot i que ha tingut pocs minuts per demostrar els dots de la seva bona cama esquerra, ha creuat una pilota morta a l'interior de l'àrea per posar el definitiu 1-4.