Els atacs de pànic i les pors en general són cada cop més comuns en la nostra societat. El psicòleg i escriptor Rafael Santandreu ens explica a ElNacional.cat com superar aquests tipus de trastorns, però també adverteix com de greus poden arribar a ser. Per il·lustrar-ho, posa com a exemple el cas de l’entrenador del Barça, Ronald Koeman, que fa unes setmanes, segons la Fox, va patir un atac de pànic.
“Ronald Koeman va tenir un atac de pànic i va haver d’anar a urgències. Ell pensava que tenia un atac de cor, però no tenia res, va ser cosa de la seva ment. No ens n’adonem. Segurament ell va caure en això perquè va tenir un atac de cor fa temps, va notar alguna cosa i ja li va agafar por”, explica Santandreu.
"Un trastorn brutal"
Després d’aquesta experiència, el psicòleg assegura que "és possible que Koeman desenvolupi a partir d’ara un trastorn d’atacs de pànic". En aquest sentit, adverteix que quan es desenvolupa, la gent té atacs cada dia i no pot anar ni a treballar.
“És un trastorn brutal. La gent es pregunta què li passa i es preocupa. Estan desenvolupant una por irracional brutal sense raó i això és perquè s’agafa por a la por, a alguna cosa interna. Si agafem por a alguna cosa externa, ens podem apartar. Però si li agafo por a alguna cosa interna, no podem escapar i es crea un cercle viciós. Però això té cura: dessensibilitzar-te”, apunta l’expert.
L'entrenador del Barça, Ronald Koeman / EFE
Els passos per superar la por
És possible superar aquestes pors? Rafael Santandreu té la resposta i és un "sí" rotund. Així ho explica al seu nou llibre, Sense Por, el mètode definitiu per acabar amb tots els temors.
El llibre Sense Por, de Rafael Santandreu / Rosa dels Vents
"Els ansiolítics no serveixen de res i en som addictes. És un error perquè a l'inici et tranquil·litzen, però la teva ment continua sabent que hi ha alguna cosa a témer. Les pors són trampes mentals. Hem d'entendre que les emocions negatives són una creació de la nostra ment", explica Santandreu com a punt de partida per iniciar el canvi. Aquests són els passos a seguir:
-
Afrontar. Hem d'anar a buscar la font del temor. Encara que la nostra reacció instintiva ens faci fugir, el primer pas per superar-lo és afrontar-lo de cara. Segons Santandreu, l'evasió o els remeis mèdics només "taparan" la nostra por, però no aconseguiran mai eliminar-la. Per això, el primer pas és mirar-la cara a cara i exposar-nos-hi. "És difícil, però has de tenir fe i fer-ho per ser lliure. No tens cap altre remei", afirma.
-
Acceptar. És a dir, acceptar i ser conscient del que estàs sentint. Obrir-se a la percepció, no fugir i fins i tot fer-se amic de la por. Intimar-hi i viure-la obertament.
-
Flotar. Aconseguir relaxar-te i surar. Pots fer servir la meditació, la música relaxant, passejar o trucar a algú per parlar d'alguna cosa. Farà que poc a poc et sentis còmode.
-
Deixar passar el temps. No has de tenir pressa per superar les pors, perquè si tens pressa, ja no estàs acceptant-la i això vol dir tenir por de la por. No hi ha un temps exacte per determinar quan deixaràs de tenir-ne. Cada persona és un món i necessita els seus temps. El més important és perseverar i respectar els teus processos.