Del lateral dret a les banquetes. Quique Sánchez Flores -Madrid, 1965- és l'elegit per liderar el nou projecte de Chen Yansheng a l'Espanyol. Un entrenador que es va començar a formar, com a jugador, quan només tenia 19 anys. Quique va canviar Madrid per València per convertir-se en una icona de Mestalla. El jove jugador va debutar a Primera Divisió amb els valencians i s'hi va quedar durant deu temporades. 

El madrileny va fitxar pel Madrid. Quique només va durar dues temporades al Santiago Bernabéu i després va fitxar pel Saragossa abans de penjar les botes l'any 1997. En els 13 anys que Sánchez Flores va córrer pels camps de Primera, també li va donar temps per ser internacional amb Espanya fins a quinze vegades.

El trampolí de Getafe

Després de formar-se com entrenador a les categories inferiors del Reial Madrid, el Getafe li dóna l'oportunitat d'entrenar a Primera Divisió. Es converteix en una de les sensacions a les banquetes pel joc de l'equip i acaba la temporada tretzè. 

Un gran any i uns grans números que el catapulten a la banqueta d'un dels 'grans' de la Lliga espanyola; el València. Allà s'hi està dues temporades i tot i aconseguir l'objectiu de classificar l'equip per la Lliga de Campions, a l'inici de la tercera és destituït.

L'exigència desorbitada d'un dels clubs més inestables de l'última dècada van signar la quitança d'un entrenador que va poder fer més, o aquesta va ser la sensació que va transmetre.

Quique es pren uns mesos de descans per arrencar de nou i començar la temporada amb el Benfica portuguès. Allà aixeca la Copa de Portugal i acorda amb el club una rescissió amistosa després de molts daltabaixos durant l'any.

L'aparador de l'Atlètic de Madrid

Fitxar per l'Atlètic de Madrid li va donar prestigi i reconeixement. Va agafar un equip enfonsat i sense ànima i el va fer campió. Va substituir Abel Resino dos mesos després de començar la temporada i la va acabar aixecant l'Europa League. Trencant amb una sequera de 48 anys sense aconseguir títols europeus.

L'any vinent guanya la Supercopa d'Europa però deixa l'equip setè a la Lliga i l'Atlètic decideix no renovarlo. Aquell equip va confirmar a Quique Sánchez Flores com un entrenador capaç, intervencionista, amb aptitud i actitud.

Gran temporada sense premi

Després de passar pel futbol dels Emirats Àrabs, Quique va tornar al Getafe en ople mercat d'hivern per fer-li un favor al president Ángel Torres. Però va durar menys de dos mesos. "És una decisió personal, producte d'una reflexió vital", va dir Sánchez Flores a la roda de premsa de comiat.

El madrileny va tornar a fer les maletes, aquest cop cap a Anglaterra. El Watford el va contractar amb l'objectiu de mantenir la categoria, després d'haver aconseguit l'ascens a la Premier League. Quique es posava a dirigir la sala de màquines d'un històric del futbol anglès.

El Watford va començar com un tro la temporada i la salvació ja era una realitat a finals d'any. Després, amb l'objectiu assolit, els futbolistes es van relaxar i els resultats es van ressentir. L'equip va acabar la Premier en una meritoria vuitena posició. 

Afalagat per tothom, Quique semblava tenir la continuïtat garantida, però la familia Pozzo, propietària del club, tenia altres plans l'entrenador. La noticia de la destitució del madrileny va agafar per sorpresa el futbol anglès i tothom coincidia en que no tardaria en trobar una altra banqueta. I ja l'ha trobat.

Equip Temporades Partits dirigits Títols
Getafe 2004/05 42 -
Valencia 2005/08 116 -
Benfica 2008/09 44 1
Atètic de Madrid 2009/11 102 2
Getafe 2014/15 11 -
Watford 2015/16 38 -

Dades extretes de Bdfutbol 

Joc sense riscos

Quique Sánchez Flores és un entrenador que et farà quedar bé. Amb una idea adaptable en funció de la plantilla i l'entorn, no li importa modificar les línies de treball si és per sortir-ne beneficiat. Procura mantenir l'ordre defensiu i el prioritza en depriment d'un joc descaradament ofensiu. El Watford es caracteritzava per concedir molt poques ocasions de gol i ser molt efectiu a l'àrea contrària. Odion Jude Ighalo i Troy Deeney eren els seus davanters a Anglaterra i condicionaven molt el joc de l'equip.

Sistema de poca elaboració i pilotes llargues, ideal per dos jugadors molt físics, disposats a barallar-se amb totes les defenses de la Premier. A l'Espanyol, en funció de les incorporacions que el conseller delegat Ramon Robert ja ha promès, podrà proposar un joc més vistós. Tindrà les eines i estarà legitimitat per construir un equip a la mesura. Ara només falta que el vent bufi de cara i la capritxosa pilota entri a la porteria. Varies vegades.