La Juventus ha realitzat un primer tempteig per Ronald Araújo que ha despertat malestar al FC Barcelona. El club italià ha fet lliscar la possibilitat d'una oferta entorn dels 30 milions d'euros, una xifra molt allunyada de les aspiracions econòmiques del conjunt blaugrana. Encara que no es tracta d'una proposta oficial, el mer fet que un equip de l'abast de la Juve valori el central uruguaià en aquesta quantitat deixa entreveure una pèrdua de pes del jugador al mercat europeu.
El cridaner en aquest cas no és només la quantitat en qüestió, sinó el context en el qual es produeix. Araújo ha deixat de ser una peça intocable en la defensa del Barça. En l'últim curs ha passat a un segon pla dins de l'equip, fins al punt de convertir-se en el quart central de la plantilla. Fins i tot Eric García ha gaudit d'un protagonisme més gran que ell a ulls del cos tècnic. Aquesta pèrdua de jerarquia esportiva s'ha traduït directament en una caiguda del seu valor de mercat, una cosa que no ha passat desapercebut per als clubs que segueixen de prop el defensor.
Per part del Barça, tanmateix, la resposta ha estat taxativa. Encara que la direcció esportiva contempla possibles sortides aquest estiu per quadrar balanços, no es contempla vendre Araújo per sota dels 60 milions d'euros. Aquesta és la xifra que s'ha fixat com a referència mínima per a qualsevol negociació. No és cap secret que el club necessita ingressos, però també busca protegir els seus actius evitant operacions que deixin una imatge de devaluació institucional.
Es pot destacar que la postura del Barça obeeix tant a una lògica financera com simbòlica. Malgrat el descens en el seu rol dins de l'equip, Araújo continua sent un futbolista amb contracte vigent, experiència internacional i qualitats valorades en el futbol d'elit.
Entre el valor real i el valor percebut
El tempteig de la Juventus ha posat sobre la taula una fractura evident entre el valor que el Barça atribueix a Ronald Araújo i el que projecta el mercat. La pèrdua de continuïtat, unida als dubtes físics que ha arrossegat, han restat impacte a la seva figura dins i fora del vestidor. D'altra banda, la seva condició de transferible tàcit alimenta les percepcions que el club podria veure's forçat a vendre, la qual cosa contribueix que els pretendents temptegin amb ofertes a la baixa.
El destacable en aquest cas és que el Barça no vol acceptar aquestes condicions. La xifra de 60 milions actua com a barrera dissuasiva, destinada a filtrar possibles interessats que no estiguin disposats a invertir seriosament pel jugador. El club manté així una posició ferma, conscient que acceptar xifres com les plantejades per la Juventus suposaria validar una infravaloració que podria repercutir negativament en altres operacions.
En definitiva, més enllà que Araújo hagi perdut protagonisme, el Barça pretén defensar la seva taxació fins al final. La intenció és clara: si hi ha venda, serà per una quantitat que recolzi l'operació tant en l'econòmic com en el simbòlic.