El Barça torna a vestir-se de curt quatre dies després de caure amb estrèpit contra la Roma. L’equip està obligat a recuperar-se i aixecar el vol perquè la derrota a Itàlia ha enfosquit una temporada que apuntava al triplet. La Lliga i la Copa del Rei no semblen un premi suficient per tapar el major ridícul dels últims anys a Europa. El València, en ratxa, arriba al Camp Nou com un dels pitjors rivals per recuperar el somriure i les sensacions (16.15 hores / beIN LaLiga).
Contra la tristor
L’últim partit de Champions es va convertir en una muntanya russa sentimental per als culers. Des de la relaxació, passant per la incredulitat i acabant per la frustració. És impossible posar-li cap objecció a l’eliminació del Barça perquè va fer tots els mèrits per quedar-se fora. La poca ambició competitiva va ensorrar un equip que ja encadena tres temporades sense passar dels quarts de final. I això, amb el millor jugador de la història del futbol, no es pot permetre.
Ernesto Valverde està davant d’un dels seus majors reptes des que va fer-se càrrec de la banqueta del Barça l’estiu passat. L’entrenador ha d’aixecar del terra uns jugadors que evidencien tenir el dipòsit de gasolina en reserva. Una situació molt similar a la que va viure després de perdre la Supercopa d’Espanya contra el Reial Madrid a finals d’agost. Ara, el temps no està del seu costat.
L’alineació serà una declaració d’intencions. El Barça no només juga contra el València. També ho fa contra el seu passat més recent. L’afició necessita recuperar la il·lusió que l’equip ha anat arravatant-li des que va tornar de l’última aturada internacional. Valverde busca un cop de timó per superar la dependència de Leo Messi, capcot després de veure com una altra orelluda se li escapava entre les mans.
El Barça necessita ritme per canviar el xip. Jugadors que revolucionin l’equip i recuperin part del seu joc distintiu. Els millors, al camp per evitar que la temporada empitjori. Queden vuit partits per marxar de vacances i els futbolistes estan obligats a fer les maletes després de decorar el museu del club amb dos títols més.
El pitjor rival possible?
El València es planta a Barcelona amb el pit inflat després de sumar cinc victòries consecutives a la Lliga i té pràcticament assegurada una plaça per a la pròxima edició de la Champions. Marcelino García Toral és el gran responsable del canvi de cara dels valencians. Mestalla, un dels estadis més exigents, torna a estar orgullós del que veu sobre la gespa.
L’equip ha recuperat el seu ADN combatiu mentre es feia fort en defensa i letal al contracop. El seu 4-4-2 deixa poc espai per a les sorpreses, però està farcit de certeses. No perd des del passat 8 de febrer, quan va caure contra el Barça en la tornada de les semifinals de la Copa (0-2). Els seus bons números també s’expliquen per l’estat de forma d’un futbolista: Rodrigo Moreno.
El davanter ja ha fet 15 gols en aquesta Lliga i visita el Camp Nou amb el punt de mira enfocat després de marcar en els sis últims partís. A més, Rodrigo és diferencial perquè cap jugador aporta més punts que ell al seu equip (16).
Els tres precedents en aquesta temporada entre els dos equips serviran de ben poc per pronosticar el que pugui passar aquest dissabte. I és que el partit agafa el Barça i el València a les antípodes.
Els onze d'El Nacional
