Cada país estableix les seves pròpies recompenses per als esportistes que aconsegueixen una medalla als Jocs Olímpics. En el cas d’Espanya, el Comitè Olímpic Espanyol fixa des de Pequín 2008 els mateixos premis: 94.000 euros per l’or, 48.000 euros per la plata i 30.000 pel bronze. En el cas de les medalles aconseguides per les parelles, cada membre cobrarà 75.000, 35.000 i 25.000 euros respectivament, i en el cas de les aconseguides pels equips, 50.000, 29.000 i 18.000.

En aquests Jocs de Rio, dos atletes catalans són els que veuran créixer més els seus comptes corrents en els pròxims dies. La nedadora Mireia Belmonte cobrarà 124.000 euros per la medalla d’or (200 metres papallona) i de bronze (400 estils). Saúl Craviotto rebrà 105.000 euros després del seu or amb Cristian Toro i el bronze individual.

En total, el Comitè Olímpic Espanyol es gastarà 1,73 milions d’euros en recompenses. Una xifra inferior a la que es va pagar als Jocs Olímpics de Londres i Pequín. La variació és resultat de la diferent distribució de les medalles, sobretot les referents a esports d’equip, les més costoses de totes.

Distribuir l’ajuda en 4 anys

El cas de Mireia Belmonte és una excepció dins la delegació espanyola. La badalonina podrà seguir tenint beneficis econòmics ajudant-se de la repercussió de la natació i dels seus rècords. En canvi, Craviotto i la majoria dels esportistes olímpics, seguiran treballant a l’ombra per veure la llum d’aquí quatre anys, a Tòquio.

Pels atletes d’esports minoritaris, les aportacions econòmiques dels seus comitès són de les poques vies de finançament per seguir entrenant sense perdre diners. La majoria compaginen la competició amb una altra feina a jornada completa que no té res a veure amb l’esport.

L’esperit amateur dels Jocs Olímpics els situa a les portades dels diaris i els converteix en orgullosos ambaixadors internacionals durant 15 dies. Després de la cerimònia de clausura, s’abaixa el teló i els atletes han de tornar a la realitat, afrontant un dia a dia allunyat del focus mediàtic.

Recompenses de tota mena

Aquests són els preus que es paguen als esportistes espanyols però als altres Comitès Olímpics estableixen xifres ben diferents. Hi ha països com Azerbaitjan, que premien els ors amb 640.000 euros, Itàlia, que n’entrega 150.000 o Rússia, que premia als seus atletes amb 100.000.

Aquests països se situen per sobre d’Espanya però també n’hi ha que no són tan generosos a l’hora de premiar el màxim guardó olímpic. Són els casos de França (50.000), Xina (41.000), Mèxic (30.000), Argentina (25.000) o Estats Units (20.000).

Els països més austers són Gran Bretanya i Suècia. Els Comitè Britànic no entrega cap tipus de premi oficial però sí que reparteix entre tots els seus atletes olímpics els fons recaptats a través de les aportacions dels patrocinadors. Els suecs van un pas més enllà. Al país nòrdic no se li dóna cap valor econòmic a les medalles però als esportistes condecorats als Jocs se’ls rep amb honors a la tornada.

No és or tot el que rellueix

Les medalles d’or no estan fetes amb un percentatge mínim d’or. La composició actual de les medalles olímpiques més preuades és una barreja entre plata (92,5%), coure (6,16%) i or (1,34%). La normativa del Comitè Olímpic Internacional estableix que cada medalla daurada ha de contenir almenys sis grams d’or de 24 quirats. Segons càlculs del Consell Mundial de l’or, el valor estimat de les medalles a partir de la seva composició és d’uns 530€ aproximadament.