La història dels Mundials ha demostrat que ser primer de grup no és sempre el millor. Teòricament, guanyar el grup et garanteix un rival més assequible, ja que en els vuitens de final et toca un segon, encara que cal mirar més enllà, analitzar el camí que t'ha de portar a la final. I és que els Mundials no són un tots contra tots, sinó una ruta curta amb camins més fàcils que d'altres.
I en el cas d'Espanya hi ha una bomba amagada per al que guanyi el grup, amb Alemanya com a principal rival per a la Roja. El guanyador se les veurà amb el segon del grup F, amb Bèlgica com a principal favorita per ser primera i Croàcia per ser segona. Sobre el paper, Bèlgica és més difícil que una Croàcia que Espanya ja va eliminar a l'Eurocopa. El problema vindria després.
Quedar segon del grup E, millor camí
I és que només una sorpresa majúscula evitaria que el rival del primer del grup d'Espanya i Alemanya no se les hagués de veure en els quarts de final amb el Brasil, que té un camí aparentment assequible. La canarinha, gran favorita al juntament amb França per al títol, comparteix grup amb Sèrbia, Suïssa i el Camerun, mentre que en els quarts es mesurarà contra el segon del grup H, format per Portugal, l'Uruguai, Ghana i Corea del Sud.
A simple vista, doncs, per a Espanya i Alemanya sembla més fàcil el camí que marcaria quedar segona de grup. A vuitens estaria la gran trampa, Bèlgica, mentre que en els teòrics quarts s'enfrontaria molt presumiblement al guanyador del Portugal-Sèrbia, més senzill que haver de jugar contra el Brasil de Neymar, Vinícius i companyia.
Dos camins molt diferents al davant
Espanya, és clar, anirà a totes en totes els encontres, partit a partit, encara que és conscient que, si tot va segons el previst, l'enfrontament contra Alemanya marcarà el seu futur en el Mundial de Qatar. Una victòria li donaria força moral per afrontar la competició, però tindria el risc de jugar-se-la contra el Brasil en els quarts de final. Seria un partit històric, complicadíssim, encara que en el cas de guanyar, acabaria per impulsar la Roja fins a la glòria.
Una derrota seria un cop dur, ja que tornaria a posar sobre la taula la capacitat de la Roja per enfrontar-se als grans. A canvi, podria deixar un camí més assequible de cara al futur. I és que la història està ple de casos de seleccions que, començant malament el torneig, l'han acabat guanyant. Espanya no pot elegir, ja que mai es pot jugar a no guanyar, encara i sabent que de vegades pot ser millor.