Les portades —les de Madrid, esclar, i alguna de Barcelona— només es mouen pel Barça quan el poden perjudicar. La Vanguardia informava aquest dilluns que Javier Tebas, el president de la Liga de Futbol Professional, va presentar una prova falsa a la fiscalia per incriminar el Barça (Tebas ho nega però l’evidència el desmenteix). El club ha demanat la dimissió del senyor —del que és ben coneguda la fòbia antiblaugrana i anticatalana. De tot plegat, aquest dimarts, no se’n canta ni gall ni gallina a les portades de Madrid ni a les d’El Periódico i de l’Ara. Els mateixos diaris que van esbombar en primera pàgina que el Barça “comprava àrbitres” ara no tenen espai per explicar que no hi ha cap prova i s’excusen en el fet que es van limitar a reproduir la denúncia de la fiscalia… induïda per les proves falses de Javier Tebas. Fins i tot la UEFA va amb retard (de temps, s’entén) i el seu president, Aleksandr Ceferin, ha declarat al mitjà eslovè (Ceferin és eslovè) Ekipa que “la situació [del Barça] és summament greu, una de les més greus que jo hagi vist al futbol”. Et pot semblar una rebequeria adolescent però és curiós com les denúncies falses apareixen a les portades i les proves en contra, no.
La inquietud de la major part de les portades que es repassen al Quioscos & Pantalles és si Podemos i Sumar aconseguiran aclarir-se i formar una única llista per presentar-se a les eleccions. El Trio de la Benzina ho explica de manera que tot conspira contra l’actual coalició que dona suport al govern espanyol. Ho fan amb relats diferents un de l’altre, com per dissimular que tenen el mateix propòsit: presentar un govern esquerdat i a la gresca que no val la pena votar. El Mundo diu que al PSOE estan inquiets perquè Sumar, el nou projecte de la vicepresidenta Yolanda Díaz, els roba 200.000 vots “segons els sondejos” (quins sondejos? no se sap). L’ABC parla de fractura al Consell de Ministres: abans deien que l’Executiu estava dividit en dos i ara que ho està en tres. Vinga. La Razón ofereix la tercera cara del problema, la més clàssica: Podemos i Sumar estan barallats i es piquen la cresta mútuament. No queda cap flanc al descobert.
Tres dels diaris que són partidaris que es mantingui la coalició del govern espanyol, El País, La Vanguardia i l’Ara, ho enfoquen de manera diversa també. El diari madrileny destaca unes lamentacions de Pablo Iglesias, trist perquè Podemos i Sumar no es posen d’acord —més aviat perquè Sumar no accepta sotmetre’s a Iglesias—, com una mena d’avís que ho poden perdre tot pel seu afany de condemnar-se pel dogma i pels personalismes. L’Ara es limita, justament, a destacar la pugna personal entre Pablo Iglesias i Yolanda Díaz, igual que fa La Vanguardia, que parla de “Podemos i Díaz”, en una estranya barreja de conceptes. L’explicació és més simple del que et penses. Si t’hi fixes, veuràs que “Podem i Sumar” no entra en una línia de títol, cosa que —amb l'“embranquen com a verb— els hauria obligat a titular en set línies a una columna, que no es pot perquè així ho diuen les normes d’estil gràfic del diari i el seny tipogràfic. Són coses dels impresos.
