La Penya reviu i remunta a Tarragona per segellar la final de la Lliga Catalana davant un Baxi Manresa que s'ha diluït com una pastilla efervescent. Els locals han arribat a tenir la final encarrilada amb fins a 15 punts d'avantatge, però els badalonins han acabat per capgirar el marcador gràcies, sobretot, a la seva superioritat a la pintura.

La Penya, tocada però no enfonsada

La Penya començaria el partit aguantant el tipus i dissimulant una inferioritat que ha acabat capgirant. 17-17 reflectiria l'electrònic de Tarragona a la conclusió del primer quart, però les individualitats de l'equip local anirien decantant el partit, de mica en mica, cap als interessos dels de Pedro Martínez Sánchez.

La igualada en el marcador tan sols era un miratge que faria possible l'efectivitat de Simon Birgander recollint rebots ofensius i plasmant-los en el marcador de dos en dos. No obstant això, el combinat de la capital del Bages estaria més endollat a partir de l'inici del segon quart. Els uns travessarien la seva millor dinàmica, mentre que els altres, la Penya, veurien com els seus atacs no es materialitzarien en cap punt durant els primers tres minuts del segon temps. Traduït a punts, donarien peu al parcial de 7-0 a favor del Baxi Manresa que trencaria Pau Ribas amb un triple que no acabaria de ser revitalitzador.

El jove Giordano Bortolani faria de les seves perquè els seus posessin terreny pel mig al marcador, però el qui seria el botxí dels badalonins mentre ha estat a pista durant el tercer quart ha estat Derrick Harding. Omnipresent i durant certs trams gairebé omnipotent, ha assolit el 100% d'encert en els seus primers vuit tirs de dos. Una actuació tremendament transcendent, sobretot, gràcies a la seva petita passa enrere pre-tir. Eren els pitjors moments pels visitants sota un parcial negre de 9-25.

Birgander i Tomic posarien ordre

Qüestió de pocs minuts duraria la sensació que la Penya havia abaixat els braços. En cap moment ho havia fet. Els verd-i-negres, a partir del minut cinc del tercer període, agafarien la paella pel mànec. Ante Tomic i Birgander començarien a posar ordre a la pintura capturant innumerables rebots, abaixant el ritme del partit i impedint les corredisses dels manresans. Un parcial de 4-14 retornaria l'equilibri a l'electrònic i faria que els locals trobessin a faltar de valent Babatunde Olumuyiwa. Aleshores, un 3+1 de Kyle Guy seguit d'un immediat 2+1 de Tomic posarien, gairebé al final del tercer temps, la Penya a manar. 

Així acabaria el partit, tot i els darrers esforços del Baxi Manresa, i així es revelaria el primer finalista de la Lliga Catalana. El segon, un Barça que ha fet valer la seva condició de favorit contra un Girona lluitador.