Pedri, i no és l'únic a Espanya, demana un canvi important respecte de Ferran Torres

Espanya arriba a l'encreuament contra Bèlgica amb una discussió oberta al vestidor. La victòria davant Portugal va reforçar l'equip, però va deixar una conclusió clara, ja que Ferran Torres ha recuperat crèdit en el moment just. La seva assistència a Mikel Merino en el gol que va ficar Espanya a quarts va canviar la lectura sobre el seu paper i ha instal·lat una idea forta: mereix ser titular per davant de Mikel Oyarzabal.

Pedri no és l'únic que ho veu així. Dins del grup es valora molt el que ofereix Ferran quan entra amb confiança: mobilitat, desmarcatge, última passada i amenaça real dins de l'àrea. Oyarzabal ha treballat, ha pressionat i ha ajudat l'equip, però davant Portugal va tornar a quedar-se sense aquest punt de contundència que s'exigeix a un davanter en una eliminatòria mundialista.

Ferran torna a creure en el seu nivell

La jugada del gol resumeix el canvi de sensacions. Ferran va rebre entre línies, va aguantar la pressió i va filtrar la passada perfecta perquè Merino ataqués l'àrea i definís a la perfecció. No va ser una acció menor. Va ser una intervenció de futbolista convençut, capaç de decidir en un partit tancat i contra un rival que amb prou feines concedia espais.

Ferran Torres España EFE
Ferran Torres España EFE

Aquest detall pesa molt abans de Bèlgica. Espanya necessitarà un atacant que no només fixi centrals, sinó que també pugui moure's, combinar amb Lamine Yamal, alliberar Pedri i atacar els buits que deixi la defensa belga. Ferran ofereix més dinamisme aquí. No és un nou clàssic, però sí un davanter que entén millor els moviments interiors.

Mikel Oyarzabal queda assenyalat

El problema d'Oyarzabal no és l'actitud. El seu esforç està fora de dubte, però la selecció necessita alguna cosa més a l'àrea. En partits de màxima tensió, un davanter centre viu de detalls com una ruptura, una descàrrega, una ocasió convertida o un avantatge generat. Ferran ja ha deixat una empremta directa en una eliminatòria. De la Fuente sempre ha protegit les seves jerarquies, però el Mundial també obliga a premiar els moments. Si un jugador apareix en el minut decisiu davant Portugal, el normal és que guanyi pes per al següent partit. I això és el que reclama part del vestidor.

Pedri necessita socis que interpretin bé els espais, no només davanters que barallin. Ferran pot donar-li això. Bèlgica serà una prova física i tàctica, però també emocional. Després de la seva assistència, Ferran ha tornat a sentir-se important. I Espanya comença a creure que aquest impuls ha de tenir premi.